30 de novembre de 2020
30.11.2020
L'Empordà
Ocupació

Girona registra 439 milions d'euros en prestacions d'atur, el triple que el 2019

La xifra correspon a totes les tipologies, incloses els ERTOs, durant el període que va de març a setembre

30.11.2020 | 12:32
Protesta del gremi de la restauració a Girona per les restriccions del Govern

El Govern espanyol ha abonat 439 milions d'euros en prestacions d'atur a les comarques gironines de març a setembre. Aquest import, que recull el Ministeri de Treball i Economia Social, és tres vegades superior al que va abonar en el mateix període de l'any passat, i indica fins a quin punt l'administració central ha hagut de compensar l'economia gironina pels ERTOs i altres ajuts de desocupació.

La suma que va desembutxacar el Servei Estatal d'Ocupació Pública (SEPE) entre el març i el setembre de 2019 va ser de 149,9 milions d'euros, una xifra més o menys igual a la dels anys anteriors. La forquilla dels imports es va situar entre els 18 i els 25 milions d'euros. Per contra, durant el 2020 els volums mensuals s'han disparat, en especial durant els primers mesos de la pandèmia. Així, el març de 2020 el SEPE va destinar 29 milions d'euros a Girona, però a l'abril la suma va enfilar-se fins als 83,8 milions d'euros, i al maig va ser de rècord, amb 104 milions d'euros. En els següents mesos, la xifra ha anat a la baixa, tot i que sempre ha estat el doble de gran que l'any passat.

El SEPE va abonar 79 milions d'euros al juny; 55,5 milions al juliol; 46,4 milions a l'agost i 40,5 milions al setembre. Són xifres insòlites que superen les dels pitjors anys de l'anterior crisi econòmica, per la virulència dels efectes de la pandèmia en l'economia, però també perquè en aquesta ocasió el Govern ha destinat enormes sumes de diners a abonar prestacions temporals. Per exemple, l'any 2012, en plena crisi, l'Estat va destinar 270,8 milions d'euros a pagar prestacions de desocupació a Girona de març a setembre, si fa no fa la meitat dels 439 milions d'aquest 2020.

Darrerament s'han acumulat les queixes de molts usuaris per cobrar la prestació d'atur per la sobrecàrrega de l'administració davant de l'allau dels ERTOs. Davant d'aquest fet, el Ministeri de Treball ha decidit posar-hi remei. A través de la Direcció General del SEPE, ha adjudicat al grup GFI Informàtica un contracte per valor de 257.857 euros per monitoritzar i analitzar les aplicacions informàtiques per tal de detectar problemes que afectin el seu rendiment.

El termini d'execució d'aquest contracte serà de 24 mesos, encara que podrà ser prorrogat, sense que la durada del mateix, incloses les pròrrogues, excedeixi de cinc anys. Segons consta en la memòria justificativa del contracte, el SEPE té un important nombre d'aplicacions que s'executen sota una plataforma de servidors d'aplicacions.

Entre els anys 2014 i 2020 es va contractar un servei d'APM (Application Performance Management) per a l'anàlisi de rendiment i estudi dels possibles «colls d'ampolla» de les seves aplicacions.

Treball assegura que, «a causa dels constants evolutius de les aplicacions a què és sotmès l'organisme», són necessaris els serveis professionals de monitoratge i anàlisi per a la detecció de problemes que afecten el rendiment d'aplicacions informàtiques, a més de la instal·lació i ús d'una aplicació APM (Application Performance Management) durant la prestació de servei.

El SEPE, sense mitjans

El Ministeri reconeix que no hi ha mitjans humans i materials al SEPE per realitzar aquesta tasca de monitorització, motiu que va portar a l'organisme a llançar, el passat estiu, la licitació d'aquest contracte, l'adjudicació del qual es publicava dimarts al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Els sindicats fa temps que demanen inversions en els mitjans tecnològics del SEPE, atès que les seves aplicacions, amb una antiguitat mitjana de 30 anys, «dificulten una tramitació més àgil de les prestacions per desocupació», segons va denunciar CSIF fa uns dies.

D'altra banda, el secretari d'Estat de la Seguretat Social i Pensions, Israel Arroyo, va assegurar que les modificacions realitzades en el text de Decret sobre l'Ingrés Mínim Vital estan «funcionant» i han «escurçat» els terminis per a la seva aprovació. Segons va indicar, són 400.000 persones les beneficiàries ja d'aquesta prestació en 150.000 llars.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook