Celebrant la vida

Hi ha persones que venen a aquest món a il·luminar la vida de la resta, a dotar-la de més sentit i quan aquestes falten el buit és immens. Difícilment, doncs, aquest es pot omplir, però sí recordar i agrair tot allò que ens han donat i hem après amb elles. Això és el que van fer, de forma delicada i magistral, els components de La Funcional Teatre, aquest dijous passat al Teatre El Jardí de Figueres, rememorant a Carme Gifre, la Carmeta, "un àngel", a parer de la majoria, un esperit lliure, intens, compromès i generós que va habitar un cos menut i inquiet i que va trobar en el teatre l'espai on desplegar tot el seu foc interior i conrear el seu talent innat. Allà, també va trobar tot allò que val la pena d'aquesta existència: amistat i amor. La vetllada, que va reunir centenars de persones, va durar un parell d'hores i, durant aquestes, es van rescatar fotografies d'ella en diferents moments vitals -a l'entrada del teatre ja se'n van poder contemplar unes quantes de magnífiques- i fragments de produccions teatrals. Durant l'acte, elaborat amb molta cura per part de bons amics i d'integrants de la companyia teatral, que ella tant estimava, es va anar resseguint la trajectòria de la Carmeta, molt centrada sobretot en el món teatral: des dels seus inicis fins als darrers muntatges en els quals va participar. Tots van recordar-la amb gran emoció, evocant el que els havia aportat i agraint-li públicament i amb vivesa haver compartit aquell temps junts. Un dels directors de la companyia, Josep Maria Cortada, va rememorar, quasi a la cloenda, una obra que actualment s'està representant a Barcelona La nostra ciutat, i que molt temps enrere havia dut a escena Toni Montal amb el grup Arlequí a Figueres. "En aquesta obra, en el tercer acte, hi ha un moment especialment emotiu on es produeix una reunió entre vius i morts, aquelles coses que potser només es poden fer en un teatre. I crec que avui, una mica ho estem fent: ens estem reunint els vius i els morts i volem que sigui amb una celebració de vida perquè el que ens van donar, tant la Carmeta com abans ho havien fet Remei Cuxart, Helena Cusí, Joan Fibla i Dolors Olivet, va ser vida". Per això, i com ella segurament hauria desitjat, l'acte es va concloure amb tots els amics ballant dalt de l'escenari, al so de la música napolitana, i convidant als assistents a seguir-los. I, com no, així va ser, una dansa plural que va esdevindre un acte d'amor col·lectiu.