Jaume Valor, arquitecte d’una història alternativa versemblant i calidoscòpica

Les causes invisibles de Jaume Valor «és un llibre que no us deixarà gens indiferents». Amb aquest missatge incitant a la lectura, la professora de literatura Antònia Tubau ja posava sobre avís els assistents a la presentació del llibre que obre el catàleg de Spècula, dijous passat, a la llibreria La Bookman de Figueres. Com a «lectora beta», és a dir, lectora escollida per l’editorial per acabar de decidir quins llibres publica, Tubau va anar desgranant tots els punts forts del volum, una ucronia històrica increïblement ben trenada que parteix de la mort en atemptat de Napoleó abans de ser coronat i de tot allò que hauria desencadenat i tot el que no hauria succeït.

A Les causes invisibles, Jaume Valor, conegut per la trilogia La República Pneumàtica, entre altres, «crea una Europa diferent, un món nou en què la revolució industrial s’avança i els invents canvien i on tot encaixa com un gran puzle», assenyalà Tubau, fent esment a la formació d’arquitecte de l’autor i tot remarcant, convençuda, que seduirà als amants de la història, les intrigues polítiques i les aventures. Aquest impressionant artefacte edificat per Jaume Valor, qui ha defugit «les invencions no versemblants» a l’hora d’escriure, és, sens dubte, «un llibre de gènere i aventures» amb el qual s’ha deixat portar «per la lògica de les coses». Valor va admetre que no va tenir llibre fins que no «va trobar la veu dels personatges» cadascuna reconeixible. En aquest sentit, Les causes invisibles és un llibre molt coral on cada personatge «viu la seva pròpia guerra» fins que tots conflueixen. Personatges alguns d’ells històrics, que van existir, però que l’autor els porta per altres viaranys. Entre aquests, el que més va empènyer a l’escriptura de la novel·la va ser el sinistre i verídic Joseph Fouché (1759-1820). Ministre de policia, al llarg de les diferents etapes de la Revolució Francesa, des del terror de Robespierre a l’imperi napoleònic i la restauració monàrquica, fou un supervivent, un mestre de la informació, «una mena de Villarejo, però en llest», que va començar de seminarista i va acabar com un dels jacobins més sanguinaris. «Fouché em tenia fascinadíssim, tenia un pla i volia que prevalgués França i l’Estat francès». Fouché no és l’únic personatge real que l’escriptor evoca i desenvolupa. A la presentació, també es va parlar de Domènec Badia i Leblich (1767-1818), un català extremadament culte que va ser espia al Magrib i al Pròxim Orient i es va fer passar per un descendent de Mahoma. També moltes dones, com assenyalà Tubau, dones fortes i poderoses que, segons Valor, algunes van existir i van defensar el seu lloc en el món.

La llavor dels totalitarismes

Per edificar Les causes invisibles, Jaume Valor ha fet un exercici intens que amaga una ingent «feina d’estudi històric darrere», com testimonià Jordi Casals qui qualificà l’autor «de savi». Aquest va recordar aleshores que tota novel·la «és un iceberg» i que els lectors només copsen una petita part. Aquest «savi», doncs, ha estat capaç de construir una trama amb múltiples capes que el lector va explorant. Tanmateix, el que l’autor cercava, com va reconèixer, era «descobrir la llavor del totalitarisme dins idees benintencionades», com tot i la igualtat, lleialtat i fraternitat que propugnava la Revolució Francesa «dins hi havia la llavor del terror, la guillotina i el que fa més por és veure ara» com allò «va tornant a aparèixer».