Als quatre anys, Sam Ballester va arribar a Cadaqués. Va ser aquí, a l’escola, on va començar a tocar la guitarra espanyola i elèctrica i, posteriorment, amb Sebi Rosés, a Roses. A l’institut va conèixer un noi d’ascendència andalusa que tocava bulerías i que havia après amb un mestre flamenc. Aquella música, confessa, el va emocionar. Encara més quan va escoltar a Camarón mentre feia autoestop de Roses a Cadaqués. Tant que va decidir buscar els orígens i als 18 anys va marxar a Granada per conèixer «la família gitana». Va ser l’inici del veritable camí de formació, el resultat del qual plasma en els concerts com el que ofereix aquest dimarts a les 9 del vespre a la Basílica de Castelló d’Empúries, dins el Mediterranean Guitar Fest.

«Ha estat un viatge important, tant el de joventut, sortir del teu racó i saber que et pots moure amb més llibertat, com l’artístic», afirma Ballester tot rememorant aquells primers anys on, ni tan sols, tocava. «Estava amb els flamencos de Granada, però només per veure, escoltar i compartir», diu. Tot allò, però, va ser un pòsit que el va ajudar en la seva trajectòria que, fa dos anys, va culminar concloent els estudis superiors de música al conservatori de Còrdova. «Des del flamenc, hi ha hagut reticències cap a aquest món acadèmic perquè, sovint, no té en compte l’arrel, però, per a mi, ha estat una experiència molt bona», afirma rotund. No pot oblidar els mestres que ha tingut, de la talla de Paco Serrano, Niño de Pura o Manolo Franco. «Són els millors del món, els que han rebut l’herència del flamenc antic i haver-los tingut com a mestres... no només com a músics, sinó com a persones», assegura satisfet d’aquest viatge tan especial que ha viscut.

Fa uns quinze anys que Ballester va integrar l’Empordà dins les seves gires de concerts. «Va ser com un viatge d’anada i tornada, com tancar el cercle», rememora. També la Basílica de Castelló on tocarà, diu, és molt especial per la magnificència de l’espai. Tot i no ser aquesta la primera vegada, continua sent «emocionant», reconeix. Per aquest concert de dimarts, ha decidit proposar un repertori nou. L’inicia amb una rondeña que conclou amb bulerías i que molts guitarristes fan servir per obrir les actuacions, com Paco de Lucía. «Serveix per trencar el gel, amb una peça intimista», explica el guitarrista que seguirà amb obres de flamenc clàssic, d’abans de la guerra civil, dels anys 20 i 30, com Zapateado en Re del Sabicas, un virtuós guitarrista que tenia una tècnica impressionant i que va fer tota la carrera a Nova York. El programa es completa amb Puerto de Triana de Rafael Riqueni, la seguidilla Romance gitano de Mario Escudero, peces de Paco de Lucía com Fuente y Caudal o un homenatge al seu mestre Paco Serrano amb la soleá Mi camino i la bulería Chiringo. En aquestes, Ballester inclou trets personals o d’altres guitarristes. «És com fer un collage unint diferents idees», diu Ballester, qui tancarà el concert amb unes alegrías de Chicuelo.