La colla Dolça Tardor retorna amb l’alegria de la «Festa Major»

Després de quasi dos anys sense pujar als escenaris, la colla Dolça Tardor, entitat del Casino Menestral, fundada per Rosa Maria Malé i dirigida per la seva filla Ita Custey, torna a omplir d’alegria el Teatre de Figueres, diumenge a les sis de la tarda. L’espectacle que presenten «amb molta il·lusió» és Festa Major on recreen, a través d’un repertori farcit de cançons d’ahir i d’avui, d’estils diversos, i d’una escenografia acurada, l’ambient de gaudi d’una festa de poble.

A banda de les trenta-quatre persones de la colla que actuen diumenge i que durant aquests dos anys han seguit fent pinya i «família», s’hi sumen també les col·laboracions d’altres entitats locals com Ballet Figueres, Acting -que canten en directe-, l’orquestra Versatile del Casino Menestral i Mediterrània Dansa. «Ells ens ajuden i ens donen un plus, tots anem sumant», reconeix Ita Custey, responsable tant de les coreografies originals, com de l’escenografia i del vestuari que s’exhibeix. Al seu costat, insuflant-li ànims i passió, la fundadora Rosa Maria Malé qui tampoc faltarà a la cita. També s’espera veure una platea molt animada i diversa perquè les entrades s’estan venent a bon ritme. En aquesta ocasió són numerades i cal comprar-les a través del web del Casino.

Ita Custey explica que allò que més l’emociona de cada nou espectacle «és quan penso una idea i després la veig plasmada dalt de l’escenari». A Festa Major ha recreat un espai amb un petit bar, banderetes i llums on els artistes de la colla ballaran i recrearan boleros, passos dobles, sardanes, sevillanes, però també ritmes llatins i rockers.

Un missatge d’agraïment de Rosa Maria Malé

La colla Dolça Tardor va néixer ara fa vint anys gràcies a l’empenta i la passió que sempre han empès endavant a Rosa Maria Malé. Ella ha estat un exemple de coratge i ha sabut transmetre’l a tots els integrants de la colla. Amb els anys ha creat una xarxa que ni la pandèmia ha pogut desfer. Diumenge, Malé té previst pujar a l’escenari, parlar i sentir l’escalf de la seva gent, la que els ha acompanyat aquestes dues dècades. «Ho devem haver fet molt bé si hem aguantat vint anys i seguim omplint el teatre», conclou Malé.