Amb el públic correctament fumigat, higienitzat i desinfectat, Jair Domínguez va donar pas al show que es va convertir la presentació del seu darrer llibre, Estructures profundes, divendres passat a la Sala Erato de Figueres. Junt amb el llibreter de La Bookman, Franchu Llopis, i Jacint Casademont, escriptor, youtuber i dibuixant, Jair Domínguez va anar desgranant amb molt humor negre les interioritats de la seva novel·la que va començar el 2018 «després de veure a la brigada de Vilafant fumigant un parc davant de casa» i que amb la pandèmia «es va anar enfosquint i fent-se més trista».
Estructures profundes és una obra distòpica que evoca «el futur que ens espera» amb ciutats arrasades pel canvi climàtic. L’autor, que està convençut que vivim els instants abans del desastre total, ha optat per retardar fins al final la part més contundent de l’argument amb la voluntat de mantenir «un crescendo cap a la desgràcia». Domínguez va confessar que el seu llibre «no va de res» tot i que es troba «còmode en escenaris merdosos de la fi del món». També es va declarar «fart de les estructures habituals perquè totes les històries s’han explicat mil vegades». «Jo intento fer coses diferents, desdibuixar-ho tot una mica i que el lector» no pugui preveure-ho tot.
Amb molts moments hilarants com quan va explicar què és la teràpia gestalt o què passa si et quedes sense paper higiènic, va reconèixer que a Estructures profundes «hi ha una part d’oda per fugir de les ciutats, però la covardia et diu queda’t abans de tirar-te a l’aventura». L’autor va admetre que no es guanya la vida escrivint «perquè hauria d’escriure coses que venguessin i jo escric el que em dona la gana».
