El somriure i el ritme de Miki Núñez enganxen el públic del Portalblau

Els músics de Miki Núñez s’enfilaven a l’escenari del Portalblau d’Empúries quan passaven cinc minuts de les 10 de la nit. L’artista va saludar els assistents amb un crit potent de «Bona nit, Portalblau», i tot seguit s’engrescava a cantar «Nadie se salva», una cançó amb molt de ritme que la gent va haver de ballar des de les seves cadires.

Després d’haver esgotat les entrades tan sols un dia abans de tancar la 14a edició del festival, l’ex concursant d’OT va tocar «De ida y vuelta», un dels seus temes més positius i optimistes. Havent fet aquesta introducció, Miki Núñez va voler saber com estava el seu públic: «Esteu bé? Segur? Penseu que us ho preguntaré moltes vegades, eh. És molt estrany veure-us des d’aquí amb la mascareta», confessava l’artista mig rient. 

Els assistents, entregats des del primer moment en què el van veure, li anaven somrient totes les bromes. «Coral del arrecife», que comparteix amb la cantat Sofia Ellar, i «Vivir al 100%», un tema escrit per dedicar a la seva parella, Sara Roy, van arribar abans de «Todo lo que llevo dentro», inclosa al segon disc, que presentava a l’Escala, «Iceberg».

Precisament l’Escala, l’Alt Empordà i la tramuntana van ser una de les temàtiques de la nit. «Aquí hi fa molta calor, i tothom m’havia avisat que sempre feia vent. On és la tramuntana?», demanava Miki Núñez al jove públic que li va respondre que el vent arribaria l’endemà. «Demà no toco, hauria d’haver estat avui», va dir rient l’artista, abans de «Mil planes» i «Viento y vida», cançó que el grup Despistaos canta amb el representant d’Espanya a Eurovisió l’any 2019.

Entre ritmes semblants als de la pel·lícula de Disney, El rei lleó, i les onomatopeies del cantant, Miki Núñez va presentar «Mi lugar», una de les més aplaudides de la nit. A aquesta, la van seguir «Per tu» i «Beberte lento». Després, l’artista va tornar a fer broma. «Ha vingut la meva àvia avui? De tant en tant, sento que algú crida guapo i em penso que és ella», va dir mentre explicava que amb els in ears, els aparells que porten a les orelles per sentir bé la música, tristament, no sentia pràcticament res del que li deien els fans.

Un dels moments més emocionants del concert va arribar amb la tendra «Escriurem», una cançó que es va convertir en el tema en català del confinament, després que Miki Núñez en fes una nova versió per recaptar diners per a la investigació de la malaltia. Després d’aquesta, la nit només va fer una única cosa: augmentar, encara més, el ritme. «Sin noticias de Gurb» va revolucionar el públic, i «La venda», tema amb què va actuar a Eurovisión, i «Celébrate», van tornar bojos els assistents. I és que era del tot comprensible. La banda estava totalment entregada i Miki Núñez no parava de saltar. 

Però el de Terrassa va marxar després d’acomiadar-se amb un ràpid «Gràcies, Portalblau». Tanmateix, no va caldre esperar massa estona perquè tornés. Aquesta vegada, però ho va fer només acompanyat pel seu amic d’infantesa, Albert Borràs, a la guitarra, per cantar «No m’ho esperava» que va alçar les llanternes dels mòbils al fòrum romà.

Tot i la calor, l’artista demanava un estiu que no s’acabés, fet que es va convertir en l’excusa perfecta per encaminar el final del concert amb «Eterno verano». «Cada pas del camí» i la conegudíssima «Me vale», van acomiadar la nit al Portalblau, en un ambient semblant a una festa major de les d’abans. Els assistents, un cop acabada l’actuació, no ho van dubtar: el somriure i el ritme del de Terrassa els van enganxar des de la primera nota.