Quan Olga Reixach tenia 15 anys va decidir «sortir de l’armari» i viure la seva sexualitat, el seu amor, sense tabús. «Va ser molt dur. Podia haver optat per no fer vida pública, però vaig decidir que no», admet. La decisió que va prendre aleshores es troba en el rerefons de l’exposició Obrint armaris II que ara, trenta anys més tard, acaba d’inaugurar a la biblioteca Carles Rahola de Girona: «Es tracta de reivindicar la revolució de la normalitat fent-ho dolçament, tranquil·lament i a través, en el meu cas, de la fotografia».

Són protagonistes d’aquesta mostra retrats de dones que miren directament a càmera, que interpel·len l’espectador amb sinceritat; dones que volen expressar el seu amor viscut de forma quotidiana al costat de les seves parelles amb alegria i naturalitat. Són una desena de fotografies fetes amb blanc i negre i color. «Són gent del nostre entorn, de comarques gironines. No són actrius, ni models, algunes sí que són referents en els seus àmbits laborals i que no s’amaguen, que també van donar la cara en moments que no era fàcil fer-ho», explica Reixach qui creu que amb els retrats es poden trencar «certs estereotips que encara persisteixen» i que no deixa de ser un homenatge a totes aquelles persones que no poden «viure una vida normal».

L’exposició, que suposa el retorn de Reixach com a fotògrafa, ha estat promoguda pel Grup de Lesbianes de Girona i l’Espai LGTBI Girona. Van ser elles mateixes les que van proposar a la fotògrafa donar continuïtat a una altra exposició que havia fet el 2009 al centre cívic de Salt i que va batejar com Obrint armaris. Algunes d’aquelles imatges ja s’havien vist, poc temps abans, en el que seria la primera exposició pública de Reixach. Tenia només 17 anys i l’espai triat, el Cafè dels Tints de Figueres.