Si primer va ser el científic i naturalista Alexander Von Humboldt, ara és l'escriptora George Sand (1804-1876) la que centra el nou volum de la col·lecció «El quadern de capçalera» de L'Art de la Memòria. Precursora feminista, criticada per Charles Baudelaire qui la va titllar «d'estúpida, pesada i xerraire», Sand va escriure novel·les, contes, peces teatrals, una autobiografia, crítica literària i textos polítics, entre altres. La seva correspondència té l'interès de testimoniar no només la seva època i els conflictes polítics i socials que es produïren, sinó que també ens fa un retrat del món cultural del moment, sobretot el francès.
Els editors expliquen que Sand, pseudònim sota el qual s'amaga Amandine Aurore Lucile Dupin, no era la dona frívola o col·leccionista d'amants com se l'ha volgut representar, sinó que tenia un fort instint maternal que desplegava sobre tothom. Vestir d'home li va permetre circular més lliurement pel París de l'època, però el seu estil de vida, poc ortodox, li va comportar haver de renunciar a alguns privilegis. Tot i l'opinió de Baudelaire, altres autors, com Flaubert, n'eren admiradors. Balzac va dir que «la seva escriptura tenia una subtilesa excepcional, amb la capacitat de posar pràcticament la imatge en la paraula».
