Emili Carreras desborda imaginació en un pessebre d'estil clàssic a la Jonquera

A Emili Carreras li agrada fer cada any un pessebre diferent. No es tracta tant de moure les estructures o les figures sinó, més aviat, de desborda-hi la imaginació, malgrat que sempre manté el naixement catòlic. Així, un any va incloure en el pessebre el pol nord. Un altre Nadal el va poblar de dinosaures, perquè els seus nens en feien col·lecció, i l'any passat el va farcir de neu i Pares Noel. Aquest any, però, ha decidit seguir una línia més clàssica «amb casetes de pagès, ramats d'ovelles, xais, pastors, unes muntanyes plenes de casetes, un poble amb una plaça i, fins i tot, nens que es gronxen...».

Aquest veí de la Jonquera recorda que de petit a casa ja en feia, de pessebre. Però no hi havia tanta tradició de fer l'arbre de Nadal. «Ara ho fem tot», somriu. Ell ha dedicat una setmana, aproximadament, a muntar-lo tot sol, perquè tal com el planteja, diu, «porta molta feina». Li ocupa uns 3,5 metres de llargada per 2 d'ample. Tots els elements són fets de fang i en destaca unes muntanyes de suro que ha creat enguany poblades de casetes. La resta d'elements els ha anat recopilant amb el temps, adquirint-los a Andalusia, França i també per diferents espais de Catalunya. El té instal·lat a l'entrada de la casa familiar, que és molt gran, i, malgrat que no el té obert a visites, si algú li demana veure'l li obre les portes. «Els meus amics el venen a veure, gent que sap que el faig per distreure'm», comenta. Carreras creu que cada vegada hi ha menys tradició. «Abans molts amics en feien i ara només posen el naixement i quatre Pares Noel», reflexiona Carreras.

Consulta tota la informació relacionada amb el Nadal a l'Alt Empordà