Guillem Camós, veu i guitarra (Vilafant); Roger Fernández, baix i veus (Vilobí d'Onyar), i Aleix Hortelano, bateria i veus (Bescanó) consoliden la banda de glam rock Will & The Dirties. Després de debutar amb el LP, Outbreak acaba de publicar el seu nou single Break the Rules.

Com esteu vivint el moment actual?

De moment estem component noves cançons, ja que amb la impossibilitat de fer gires i concerts poca cosa més podem fer i a causa de les restriccions que hi ha, estem treballant bastant de manera online sense veure'ns gaire.

Després del vostre primer àlbum, ara heu publicat un nou single i un videoclip de la cançó.

Havíem tocat amb un altre nom temps enrere, però, com a Will & The Dirties tenim només un àlbum, que és el que vam treure fa més d'un any i mig i teníem ganes de treure nova música. Ho hem fet en un format de single Break the rules, sense pensar en un segon àlbum encara, per mostrar la nostra evolució musical i recerca de tenir un so propi i característic. Aquest nou single s'allunya bastant del nostre disc debut, ja que tots els detalls estan molt més cuidats, sobretot les veus, que ha sigut una de les parts que més hem treballat i produït. També hem intentat evolucionar i buscar un so més característic com a banda, que ens costaria una mica de definir, seria una barreja entre Rock n'Roll, Glam Rock, Punk Rock, Hard Rock dels anys 70 i 80, però, intentant portar-ho a un terreny més actual i amb un so fresc. No volem ser un còpia del que ja es va fer fa 40 o 50 anys.

Quins projectes ha aturat la pandèmia?

Abans de la pandèmia, vam estar presentant el disc de manera autogestionada arreu de Catalunya, Espanya, Andorra, França, Bèlgica i Alemanya. A ciutats com: Brussel·les, París, Osnäbruck, Elna, Saragossa, Múrcia, Gandia, Girona, Manlleu, Osca, Leucata, Torrelles, Perpinyà, etc. Tot això va ser en el primer any de gira, quan encara no feia ni un any que havíem tret el disc. La pandèmia ens va enxampar quatre dies abans de començar la segona part de la gira, quan havíem d'anar a tocar a Lió. A part, doncs, se'ns van anul·lar tots els concerts i festivals en els quals havíem de tocar a l'estiu i una gira europea que havíem de fer aquest novembre, on havíem de trepitjar molts més països en els quals encara no hem actuat.

En quin moment us trobeu com a grup, quin és el vostre públic?

Doncs estem contents de dir que tot i ser una música bastant underground, actualment, i de no tenir un gran nombre de seguidors, la nostra música s'escolta per tot el món, principalment a Europa.

Quan podrem escoltar-vos a casa nostra?

Precisament aquest any estàvem contents, ja que teníem un parell d'actuacions aquí a la comarca, que és difícil d'actuar-hi fent aquest estil que fem, i poder tocar davant de família i amics sempre s'agraeix. Només cal veure que dels més de 80 concerts que hem fet en dos anys, la majoria han sigut a l'estranger.

Què us caracteritza com a grup?

Com a grup ens caracteritza un estil rocker «gamberro» i sense vergonya, però, a la vegada, també elegant i sofisticats quan l'ocasió ho requereix. Es pot veure en el mateix disc, on hi ha cançons ben rockeres amb guitarres distorsionades, potents línies de baix, bateries contundents i orgasmes de fons i, per altra banda, hi ha balades emotives amb piano, violins, flauta i lletres sofisticades i reflexives.

Quines ambicions teniu?

Les principals no són més que continuar fent música i poder fer grans gires arreu sense parar. Una mica el que ja estàvem fent en petit format.