25 de agost de 2020
25.08.2020
L'Empordà
Figueres

Xavi Ciurans: «Per responsabilitat social, vam decidir que no faríem el concert de presentació»

El grup actuarà el divendres 28 d'agost a l'escenari del parc de les Aigües de Figueres

24.08.2020 | 19:11
El concert de divendres «gairebé serà el de presentació» del seu darrer disc

Gertrudis va néixer l'any 2004 a la Gar-riga quan una colla d'amics quedaven les tardes per passar l'estona fent música. Des d'aleshores fins avui han estat damunt els escenaris. Divendres presentaran a Figueres el seu últim disc, No em dona la gana.


Ja porten gairebé 20 anys damunt dels escenaris, vau néixer el 2004. Què es sent tenint una carrera de tants anys?

El que penses constantment és en si tens encara ganes d'esperar coses i si també t'escoltaran, i tens ganes de plantejar nous objectius. I tot això el que fa és que vegis un recorregut molt ample i llarg, i que vegis la teva carrera a vista d'ocell. És tota una experiència i havent viscut la vida fent això és una cosa molt divertida i a la vegada de molta responsabilitat. Es barregen tota una sèrie de sentiments i ens ho hem passat i ens ho passem molt bé.

El passat mes de desembre van treure el seu nou disc «No em dona la gana», després de tres anys. Com és?

Va ser perquè ja anàvem traient coses, vam llançar el «Bon dia vida», nous remixos de l'anterior disc, anàvem traient moltes coses soltes de l'últim disc anterior i trèiem els temes com de nou diguéssim. I anàvem fent coses d'aquestes. Hem anat jugant amb les cançons per donar-los una mica més de vida i ha fet que cada cançó acabés tenint gairebé tanta importància com un disc.

Són un grup solidari que col·laboreu amb moltes iniciatives i associacions, i darrerament heu col·laborat amb Pallassos sense fronteres i amb la Campanya Mulla't per l'esclerosi múltiple

Col·laboracions que molen. A Pallassos Sense Fronteres els va agradar molt la cançó «L'últim ball» i a nosaltres també, i la van considerar com l'emblema de la festa dels 25 anys, que podria ser un bon últim ball per acabar la festa i vam estar molt a gust amb en Tortell Poltrona. Va ser un regal per ells i per nosaltres fer un concert al mig del Circ Cric amb tots els convidats, va ser súper dinàmic i vam estar envoltats del que ens agrada a nosaltres, va ser una festassa. L'última col·laboració va ser amb el Mulla't per l'esclerosi múltiple, també és una cosa molt guapa. Són campanyes superxules. A més a més, s'han convertit en campanyes molt professionals que són amb cara i ulls, amb ganes de fer coses i que arribi a molta gent. No volem que quedi en una anècdota col—laborativa, sinó amb ganes de què realment l'organització sense ànim de lucre funcioni i tingui aquest pes fort. És molt guai.

«Bon dia vida» és un tema que té un missatge molt positiu, aixeca molt la moral. Creu que cal veure més les coses des d'aquest punt?

No, a veure, cal ser crític, sempre ho hem sigut. Però si que també cal agrair a la vida tot el que t'ha donat i el que et regala. Aquest missatge que sembla tan positiu i tan «happy», evidentment també és crític perquè el que t'està dient és que realment busques un agraïment perquè la vida sigui plena i maca, i per buscar una vida plena i maca t'has de queixar de tot el que embruta i dificulta que no pugui ser-ho. Agraïm a la terra tot el que ens ha donat amb acord i harmonia amb el que hi ha a la naturalesa: tranquil·la i guapa. Però sense ser molt hippies tampoc.

En el disc, just abans d'aquesta cançó també hi ha un fragment d'una conversa d'uns habitants de l'Amazones i d'un discurs de la Greta Thumberg .

Sí, aquesta cançó en el disc ve precedida d'una sèrie de queixes gent que viu a l'Amazones i que està vivint l'espoli de les terres que treballen ells per culpa d'unes persones que venen amb unes màquines perquè volen treure'n el que vulguin de rendiment econòmic, i flipen que els passi això. I la Greta acaba perquè és aquest cant d'esperança, de que alguna cosa està canviant i em va fer gràcia i la vaig posar allà. Està guai!

Un altre tema que ha agafat molta volada i que sona a totes les ràdios és el «Si tothom calla». S'esperaven l'èxit que ha tingut?

No m'ho esperava, creia que seria més de l'àmbit festiu i que no seria radiofònica ni que la punxarien molt, només els DJs que coneixem que els agrada aquest tema. Jo no tenia la capacitat per veure que aquest tema era un single amb unes capacitats tan bèsties com les que té i que tindria l'èxit que té, el que sí que creia que seria una cançó per aixecar la gent del concert. A més, a la sèrie Les de l'Hoquei de TV3 van posar-la molt.

A qui va dirigida?

Al nostre públic, a la gent que no pot callar. Però el missatge també s'ha extrapolat molt amb el tema polític i és cert, també hi estem d'acord, potser no la teníem tan plantejada per això però sí.

A més, va sortir durant les mobilitzacions d'octubre per la sentència als presos polítics.

Sí sí, és que va ser un punt a favor pel tema del procés. Ha donat força a molta gent i a nosaltres mateixos. Això del procés va ser, estava essent, és i serà una cosa bastant dura i el que volem defensar és que tothom ha de tenir la seva veu i tothom ha de poder comunicar-se, el que no pot ser és que comencin a tancar a gent al «talegu». La cançó espero que serveixi per més coses així perquè n'estem molt orgullosos.

Tenen un estil musical basat en la rumba catalana però en el llarg del anys han anat combinant-la amb altres estils. En aquest darrer disc heu afegit l'electrònica.

A nosaltres ens ve molt de gust està una mica al dia de tot això. És a dir, intentar entendre què està passant, entendre què et brinda la tecnologia perquè quan vam començar a tocar ja vam utilitzar noves tecnologies i ens donaven peu a tenir una música més contundent. Si tu t'estanques sempre en un mateix estil, es pot arribar a fer pesat i avorrit. És una lluita, perquè pots tenir el dubte de si estàs essent fidel a la teva essència, però crec que si tu no estàs demostrant que t'ho estàs passant bé també es nota, i passar-s'ho bé vol dir que la música estigui viva, i perquè estigui viva has d'estar al dia. També hem vist que fa que tinguem un públic que segueixi estant allà, perquè després de 20 anys la gent va creixent i no pot seguir-te sempre, però el fet d'utilitzar coses noves també fa que notem que hi ha un canvi generacional que és molt divertit també.

Ja han actuat a l'Acústica en altres edicions. Com serà el concert de divendres?

Gairebé serà el concert de presentació de la gira. Un dimecres de març havíem de fer el concert de presentació del nostre disc amb cara i ulls amb la sala Razzmatazz de Barcelona plena. I quan anàvem a fer-lo, per responsabilitat social vam dir que no el fèiem perquè s'estava liant una de grossa i no volíem córrer cap risc, i al final la mateixa setmana ens van acabar confinant. Ho vam haver d'acabar cancel·lant tot.

La pandèmia us ha afectat molt

Clar, el disc ja havia sortit però la plenitud de la gira no. Només et dic, que de 40 concerts reservats en tenim només en tenim 5. Des de l'oficina s'està fent molta pedagogia als ajuntaments explicant que nosaltres vivim d'això però és una cosa molt lletja el que ha passat. No només pel col·lectiu músics, sinó que també pel col·lectiu tècnics de so, està essent una vergonya, perquè el tècnic de so es dedica a això d'una manera plena i alguns músics també, però nosaltres sabent que de normal ja és un món molt precari i ja sabem que hem de tenir un Pla B i molts de nosaltres ja el teníem. Però clar, el cop és molt fort a tots, i esperem que no ens deixi gaire tocats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook