Amb la representació de l’obra Jo seré el seu gendre, l’any 1993, pujava per primer cop a l’escenari, l’Agrupació Artística Local de l’Escala que acaba de complir 25 anys. Ho ha celebrat amb la posada en escena d’una nova comèdia Pels pèls, de Paul Pörtner, que ha tornat a gaudir de la fidelitat i dels aplaudiments del públic. El director de la companyia, Jordi Piqué, destaca l’originalitat del seu plantejament que va engrescar els assistents. «Tota l’obra passa en una perruqueria, és la típica comèdia d’embolics, fins que hi ha un assassinat i la cosa es posa més seriosa. El públic havia d’estar molt atent a tot el que passava, ja que la part final de l’obra es podien fer preguntes als actors per resoldre l’assassinat». L’obra es va suspendre el novembre de l’any passat per malaltia d’un dels actors i aquest any, finalment, s’ha pogut veure en tres sessions al CER i amb la sala plena.

Els inicis

L’Agrupació Artística Local de l’Escala s’ha mantingut activa des dels inicis i només va aturar les representacions entre 1998 i 2004: «Sol passar que tot primer hi ha molta eufòria i després la cosa s’atura, tot i això, després d’uns anys d’inactivitat, van tornar les ganes de reprendre l’activitat teatral» i la companyia ha tirat endavant fins ara. Després de Jo seré el seu gendre, van venir No et vesteixis per sopar, Torna-la a tocar, Sam; Boeing, Boeing; Pel davant i pel darrera i Políticament incorrecte, fins al 1998. A partir de 2004 la companyia va escenificar L’amor venia amb taxi, Avi jove vol companyia, Embolica que fa fort (Taxi), Óscar una maleta, dues maletes, tres maletes; Tots en tenim una, El pis dels infidels, Diner molt negre, Mentiders, El sopar de les idiotes, Els embolics de la suite 509, Toc, Toc, «una de les més rialleres i més comentades perquè va ser una obra diferent». La companyia va voler seguir en aquesta línia i el 2015, amb motiu de l’èxit de l’any anterior, va sorgir Anàvem a Culegit, una adaptació de l’obra El Florido Pencil, una sàtira de l’escola d’abans. Les tres darreres obres han creat un gran entusiasme entre el públic, recalca Piqué.

Imatge dels inicis de la companyia, el 1993.

El director qualifica la creació de la companyia com una refundació, ja que durant la dècada dels anys 60 ja havia existit una agrupació teatral amb aquest nom i dirigida pel seu pare, Joaquim Piqué. Va començar amb el nom de Comisión Organizadora de Amigos del Arte (1960), va passar per Secció Escènica (1960), Agrupació Teatral (1961) i fins a l’any 1969 va alternar el nom d’Agrupació Escènica Local i Artística Local.

La primera vegada que va utilitzar aquest nom va ser amb la representació de l’obra Jo seré el seu gendre, que anys més tard recuperà Jordi Piqué, seguint la vocació teatral del seu pare.

Des de llavors, els joves actors amb què va néixer l’actual companyia han anat variant i han passat per l’escenari un gran nombre de persones. Fins i tot la secció d’adults es va complementar durant una època amb una secció de joves. Els assajos sempre han estat molt intensos, de dilluns a divendres, una de les claus que ha permès la compayia estrenar una obra cada any i ja en van dinou. La majoria dels seus membres estan involucrats en altres activitats del poble com ara el carnaval i el viacrucis de l’Escala, que dirigeix Piqué, així que quan toca estrenar una obra, s’hi posen mesos abans amb dedicació absoluta.

L’Agrupació Artística Local continuarà a partir d’ara amb la mateixa inquietud del principi: respondre a les expectatives i l’objectiu de fer passar una bona estona al públic.