Xavier Theros guanya el Premi Josep Pla i Care Santos s'emporta el Nadal

L'obra de Santos

L'escriptora Care Santos (Mataró, 1970) ha estat distingida aquest divendres a la nit amb el 73è Premi Nadal amb la novel·la 'Media vida'. Presentat provisionalment amb el títol 'El juego de las prendas', l'obra se situa l'any 1981 quan cinc dones es retroben després que un aparent joc infantil 30 anys abans els marqués la resta de la vida. La trobada els serveix per trobar el perdó que la maduresa i el pas del temps els ofereixen. 'Media vida' retrata una generació de dones que van haver de reconstruir els seus destins en un moment en què la hipocresia per guardar les aparences s'enfrontava a una nova mirada de llibertat. El Premi Nadal és el guardó literari més antic de l'Estat, dotat amb 18.000 euros, i l'atorga anualment l'editorial Destino.

Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, Care Santos ha publicat una desena de novel·les, sis llibres de relats i diverses obres per a joves i infants. És una de les autores més llegides del país i les seves obres han estat traduïdes a una vintena d'idiomes.

Entre d'altres, ha guanyat el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per l'obra 'Desig de xocolata' el 2014; com també els premis Edebé, Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove.

En recollir el guardó, Care Santos ha destacat que amb ‘Media vida’ volia fer un homenatge a la generació de la seva mare, a unes dones “que van néixer en un país molt conservador i tradicional i que van fer un llarg camí fins arribar al país on vivim avui”.

A la novel·la, ha avançat, cinc amigues es retroben l’any 1981 després de més de trenta anys sense contacte. En aquesta trobada, amb el record d’una experiència “terrible” ocorreguda quan eren nenes en un internat de monges, les amigues comprovaran si són o no capaces de “perdonar i perdonar-se”. “Només es pot perdonar l’imperdonable”, ha apuntat Santos citant Joan Carles Mèlic, com a única pista sobre el resultat d’aquesta trobada.

Santos també ha manifestat que la seva nova novel·la guarda distàncies respecte tot el que ha escrit fins el moment. “Les meves anteriors novel·les potser tenien un tall històric; aquí les protagonistes són elles i és una obra molt més contemporània i social. D’un enorme contingut social, que reflecteix el canvi de la dona al llarg del segle XX”, ha reflexionat l’autora.

De fet, l’any de la trobada de les cinc amigues de la infància no és casual. L’any 1981 és el de l’aprovació de la llei del Divorci del ministre Francisco Fernández Ordóñez, segons s’ha encarregat de remarcar Santos.

D’altra banda, Care Santos ha recordat avui les figures i referents literaris de l’autora Manuel Vicent i Carmen Martin Gaite. Ho ha fet tot just recollir el Premi Nadal, un guardó que el primer va guanyar avui fa 31 anys, i la segona, en fa seixanta.

‘Media Vida’ es publicarà en castellà el 7 de febrer l’editorial Destino. I segons ha avançat Santos, avui mateix ha entregat la seva traducció al català, que es publicarà també properament però encara sense data.

L'obra de Theros

L'escriptor i poeta Xavier Theros (Barcelona, 1963) ha guanyat aquest divendres a la nit el 49è Premi Pla per la novel·la 'La fada negra', un 'thriller' històric ambientat a la Barcelona de 1843. L'obra la protagonitza Llàtzer Llampades, el capità d'un vaixell marcat per un tràgic naufragi i reconvertit en policia. El protagonista s'enfrontarà a una sèrie d'assassinats de criatures enmig d'una ciutat bruta, claustrofòbica i sota el setge militar, just abans que esclati la revolució. La novel·la premiada es va presentar amb el títol provisional de 'La rosa de pedra'. El guardó està dotat amb 6.000 euros i s'entrega anualment la nit de Reis.

Theros és autor de diversos llibres humorístics, així com de l'assaig històric 'Burla, escarnio y otras diversiones' (La Tempestad, 2004), sobre l'humor a l'edat mitjana. És també autor i actor del monòleg '¡Qué bello es vivir... Bien!'. Amb el llibre 'La Sisena Flota a Barcelona' (La Campana) va guanyar el premi de periodisme Josep Maria Huertas Claveria el 2010.

Ha col·laborat en diverses emissores de ràdio, com Ona Catalana o Radio Pica i, actualment, escriu als diaris 'Ara' i 'El País'. Theros és responsable de la traducció al castellà de la novel·la 'Pandora al Congo' (Suma Editores) i 'Trece tristres trances' (Alfaguara) d'Albert Sánchez Piñol i l'assaig 'Tor, trece casas y tres muertos' (Anagrama) de Carles Porta.

Theros ha revelat aquest divendres la “accidentada” història d’aquesta novel·la, de la qual va perdre els tres primers capítols (“se’m van esborrar”, ha lamentat). L’autor els va reescriure per tornar a agafar el fil d’una novel·la “molt negra i molt fosca”, un “thriller” que parla d’una sèrie d’assassinats investigats per un policia a la Barcelona del 1843. “De fet, no és un policia, sinó un pobre pària, un capità de la marina que va ser expulsat després d’un naufragi, i que durant la revolució de la ‘Jamancia’ el nomenen capità de policia”, ha concretat l’autor.

El teló de fons de l’obra és, segons ha explicat Theros, una Barcelona “claustrofòbica” i ficada dins d’unes muralles “que no la deixaven créixer”. La ciutat que deixava enrere la foscor preindustrial, que havia multiplicat la població però no la superfície, i on succeïen revoltes com les bullangues, embrions de la lluita obrera.

Una novel·la “molt negra, molt fosca” que parla d’uan sèrie d’assassinats en cadena que ha d’investigar un policia que és un pària, que va ser expulsat del cos. I després d’una revolució, el nomenen capità de policia.

Aquesta revolta, i un bombardeig des de Montjuïc que va sotmetre la ciutat durant tres mesos, son dos episodis històrics que recull la novel·la, per a Theros de gran rellevància però que en canvi “no han deixat gaire petja a la ciutat”.