La llarga repressió franquista a les comarques gironines (de 1938 a 1952) és la nova publicació d’Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, presidenta i secretària, respectivament, de l’Associació de Represaliats pel franquisme, on les autores recullen una feina realitzada al llarg dels anys amb constància i voluntat destinada a recuperar, de la memòria històrica, el nom de tots aquells que van lluitar contra la violència i la intolerància del genocidi franquista.
El nou volum (Impremta Pagès) fa públic per primer cop la llista de les persones afusellades residents i/o nascudes a la província de Girona amb procediment judicial militar sumaríssim: “Sabem que poden faltar noms i ho sentim molt, però aquesta recerca no s’acabarà mai”. Han trobat fins ara 602 gironins afusellats després de ser jutjats en un consell de guerra sumaríssim i 36 gironins més que van ser afusellats a la ciutat de Lleó. De la llista, 68 persones foren afusellades al camp de la Bota i després enterrades en el fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc de Barcelona, 526 a les tàpies del cementiri vell de Girona i enterrades en les quatre fosses franquistes situades darrere les tombes dels pobres, quatre a Lleida, un a Tarragona, una persona va morir a la presó de Girona, una a Saragossa i figura també un afusellat en el recinte del cementiri de Figueres i enterrat a la zona nord, Joaquim Argelès Serra. “Comencem el 38 amb el primer gironí afusellat a Lleida i acabem els 52 amb l’últim gironí afusellat al camp de la Bota”.
Després de consultar l’Arxiu del Tribunal Militar de Barcelona, l’Arxiu Diocesà de Girona, l’Arxiu Comarcal de Girona, l’Arxiu Municipal de Girona i la major part dels arxius de la província de Girona i tota la documentació que han pogut trobar a Catalunya i Espanya, “hem pogut elaborar aquest llistat”, explica Llorenç. És evident que no ha estat una feina fàcil i que s’hi han invertit moltes hores, sense les quals, no podríem tenir a les mans aquest llibre: “Hem fotografiat tota la documentació, recopilat testimonis de familiars i de persones que van viure els fets i hem fotografiat, digitalitzat i estudiat tots els consells de guerra de les persones que hi apareixen”.
Un genocidi sense reconèixer
Són els noms de la guerra, vides segades pel terror, “un genocidi que avui dia encara no ha sigut reconegut”, no es cansen de recordar. L’afusellat més jove de la llista és Joan Radó Cruañas, de 18 anys, natural i veí de Cadaqués. El de més edat, Miquel Castey de 78 anys, veí de Sant Pere de les Preses. Van ser afusellades dues dones a les tàpies del cementiri de Girona i enterrades en les fosses franquistes del cementiri vell. La primera, Salvadora Catà, de 37 anys, de Canet de Mar; la segona, Matilde Sabaté de 36 anys, de Reus.
De l’Alt Empordà destaca el cas de Joaquim Argelès Serra, de 36 anys i veí de Castelló d’Empúries, casat i agricultor. Després de tot un periple per l’Estat espanyol, el porten a Figueres, on els militars el jutjaren el 29 de maig de 1942 i el condemnaren a la pena de mort per un delicte d’adhesió a la rebel·lió.
També figura el cas de Joan Lorenzo. “Va ser la primera persona afusellada i jutjada de Figueres. Es va presentar després de l’entrada dels nacionals a la Caserna de la Guàrdia Civil de Girona i la seva família no el va tornar a veure mai més. El van jutjar el primer de març de 1939 i va ser afusellat el 8 de març de 1939. La seva gran equivocació va ser jurar fidelitat a la República. Va deixar una vídua i dos fills”.
La repressió franquista està estimada a tot Catalunya en uns 4.000 afusellaments, després de ser jutjats en consell de guerra sumaríssim. “No hem d’oblidar els republicans que van morir sense consell de guerra en una cuneta, en un camp sota les bales dels falangistes”.
Suport de la Diputació
La barbàrie franquista va durar quaranta anys “i encara avui, com a familiars de víctimes del franquisme, seguim demanant a l’estat l’anul·lacio de tots els consells de guerra a la recerca de justícia i reconeixement, no de venjança”. Com sempre, agraeixen el suport incondicional de la Diputació de Girona.
