Kiko Veneno rep el Premi Nacional de Músiques Actuals del Ministeri de Cultura
El jurat ha destacat la seva col·laboració durant més de tres dècades i mitja a la integració de tradicions musicals internacionals i hispanes
Kiko Veneno ha estat guardonat aquest dimecres amb el Premi Nacional de Músiques Actuals 2012 concedit pel Ministeri de Cultura i dotat amb 30.000 euros. El jurat ha destacat la col·laboració decisiva de Veneno durant més de tres dècades i mitja a la integració de tradicions musicals internacionals i hispanes, difonent el compàs, enriquint l'enginy i la qualitat poètica el format de cançó popular. Juntament amb la seva labor germinal ha influït en dues generacions d'artistes. José María López Sanfeliu, Kiko Veneno (Figueres, 1952), va créixer a Cadis i resideix des de fa molts anys a Sevilla. Va estudiar Filosofia i Lletres i va viatjar per Europa i els EUA on, paradoxalment, va descobrir el flamenc.
L'any 1975 Veneno va conèixer els germans Rafael i Raimundo Amador, amb els que va formar el grup Veneno i dos anys més tard van publicar el primer disc.
El 1982 Kiko Veneno publica el seu primer elepé en solitari, 'Seré mecánico por ti'. Deu anys més tard passa a formar part de la plantilla de BMG-Ariola i comenta una nova etapa a la seva carrera, la de major éxito comercial, amb la publicación dels àlbums 'Échate un cantecito' (1992) i 'Está muy bien eso del cariño' (1995), aquest últim, amb el Disney de la Roberta obra de Javier Mariscal i amb la presència de la guitarra flamenca de Raimundo Amador.
L'any 2006 va formar la banda Delinqüentes, Tomasito i Muchachito Bombo Infierno el grup G5. Aquest any, i acompanyat per l'uruguaià Martín Buscaglia, ha fet un disc a Sitges, 'El pimiento indomable'.
Més a Cultura
-
Posen a l’abast l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Alt Empordà
-
Una guia dota de recursos els docents per ajudar a integrar el teatre a l’educació
-
«Els bons espectadors saben llegir la veritat, destrien els codis»
-
El vilafantenc Rafael Sala Grau ja descansa amb la seva família, 80 anys després de ser afusellat a Paterna