«La Sindicatura de Comptes de Catalunya és un repte per a mi»

Nascut a Portbou l’any 1967, Ferran Roquer i Padrosa és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, diplomat en Ciències Econòmiques i Empresarials i tècnic tributari. El 22 de febrer del 2022 va prendre possessió com a síndic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Aquesta institució commemora aquesta setmana al Parlament els seus quaranta anys d’història. Aquest és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control financer del sector públic, creat en l’etapa de Jordi Pujol.

Dos anys després de prendre possessió com a Síndic de Comptes de Catalunya, quin balanç en fa?

En faig un balanç molt positiu, per diferents factors. Personalment, perquè representa un repte per a mi en el camp de la gestió i en el control financer extern de les entitats de Catalunya. Després, perquè la feina que fem a la Sindicatura pot servir per donar confiança a la societat en un moment en què es té poca confiança en les administracions públiques. Aquest òrgan fiscalitzador acredita allò que fan bé i fan malament. De manera que això pot servir perquè la societat recuperi la confiança amb els gestors de la cosa pública.

Qui utilitza més aquesta Sindicatura?

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és un òrgan estatutari que depèn del Parlament. Cada any elabora un pla anual i en el marc d’aquest pla s’incorporen diverses fiscalitzacions en funció del risc que entén la Sindicatura que existeix en aquell àmbit. En funció d’aquesta anàlisi de riscos, la Sindicatura de Comptes fiscalitzarà una quarantena d’administracions. Altres fiscalitzacions venen perquè li encarrega el Parlament sobre un determinat tema. Després, hi ha dos informes, que és la fiscalització de les corporacions locals i el compte general de la Generalitat de Catalunya.

«Em sembla interessant poder fiscalitzar i donar seguretat a la societat de les coses que estan ben fetes»

Hi ha prou coneixement d’aquest ens dins del territori?

Sincerament, crec que no. Parlant amb gent, des del meu nomenament, es coneix la Sindicatura de Greuges, però la Sindicatura de Comptes no és tan coneguda. De fet, la Sindicatura de Comptes fa 40 anys que va ser creada. Aquest dilluns ho hem celebrat al Parlament.

Com a economista que és, deu tenir-hi la mà trencada...

Ha sigut un repte per mi, efectivament. Em sembla interessant poder fiscalitzar i donar seguretat a la societat de les coses que estan ben fetes, perquè vegi que hi ha un organisme que es dediqui a vigilar.

Aquest nou càrrec li va fer abandonar la vida política en general...

Sí, és un canvi important. Es passa de gestionar les coses a vigilar com es gestionen. És un canvi de paradigma. Val a dir que les persones no poden perpetuar-se sempre en els càrrecs. Ara fa dos anys que estic a la Sindicatura de Comptes i me’n queden quatre. El Parlament ens va designar per a sis anys.

«Sempre em queda una mica de cuquet sobre la docència. No descarto tornar a ensenyar quan deixi la Sindicatura»

Anteriorment, havia exercit la docència. Ho enyora?

Sempre em queda una mica de cuquet sobre la docència. Jo soc fill d’una família de docents, marit d’una docent, pare d’una docent, germà d’un docent i cunyat de dues docents. Per tant, sempre tinc aquest cuquet de tornar-hi. De fet, algun dia crec que encara hi tornaré. Com a síndic, tenim restringides totes les activitats i no podem treballar complementàriament fent classes. No descarto, quan deixi la Sindicatura, tornar a ensenyar. És una activitat que emplena.

En la seva etapa parlamentària, va ser molt crític amb el barcelonacentrisme...

Sí, m’atabalava, aleshores (somriu). És el que té més fàcil, l’administració, per concentrar totes les activitats a Barcelona. També, aquesta ciutat, és un punt central del país.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ