Crims és un programa true crime que, com diu el seu nom, relata crims reals des de Catalunya Ràdio i TV3. Hi ha quelcom característic que és la presència dels protagonistes dels fets que es relaten: policies, periodistes, familiars, jutges, fiscals, forenses, veïns... Una feina minuciosa que ha convertit Crims en un dels programes de més èxit tant de l’emissora com del canal televisiu. En l’última temporada a la televisió, s’ha posat llum a la foscor a dos casos de l’Alt Empordà: «Isidre» de Vilafant i «La noia de Portbou».
«Dimarts de la setmana passada, es va trobar molt a la vora del cementiri de Portbou, penjada en un pi, una noia jove que no portava cap element que fes possible la seva identificació». La notícia la publicava en aquests termes l’Empordà, en la seva edició del dimecres 12 de setembre del 1990, nou dies després de la descoberta del cos. El text s’il·lustrava amb una fotografia en què s’apreciava la cara de la víctima, lliurada per la Policia per ajudar a identificar-la. Una identificació que no ha sigut possible fins 32 anys més tard, quan arran de la investigació per part del programa Crims de TV3 i Ungelöst d’Àustria TV es va confirmar la identitat de la qual fins ara era un cos No Name, sense nom. Evi Anna Rauter, de 19 anys, és «la noia de Portbou».
A primera hora del matí del 4 de setembre de l’any 1990, una veïna trobà el cos d’una noia penjant d’un pi. «Va ser molt impactant perquè la jove va estar moltes hores al pi coberta per un llençol i es veia des del passeig marítim», recorda Xavier Barranco, actual batlle de Portbou. L’Empordà exposà: «Totes les hipòtesis van cap al suïcidi, però no es descarten altres possibilitats». Aquest fet va convertir el cas en «un tema de poc interès, ja que segons la Guàrdia Civil era un suïcidi, i les morts en aquestes circumstàncies personals no es publicaven», afirma Ramon Iglesias, periodista portbouenc que en el moment dels fets treballava al Diari de Girona. Tot i això, finalment se’n va fer ressò perquè «hi va haver quelcom insòlit pel lloc on es va penjar, indocumentada, a la vista de tot el poble... i el diari va decidir publicar-ho», recorda.
Les periodistes Tura Soler, Marta Freixanet i Anna Punsí comparteixen haver-se implicat en el cas d’Evi Anna Rauter. La primera confessa que no podia entendre per què aquest «era un trencaclosques que no encaixava mai». De fet, va ser Tura Soler qui va proposar a Carles Porta, director de Crims, que li dediqués un capítol: «Recordo que li vaig dir: t’imagines que Crims l’acaba identificant?». La periodista d’El Punt Avui va tenir clar que l’èxit del programa podia ser l’última oportunitat per posar-li nom, i explica que no sabia si Porta acceptaria en ser un cas sense resoldre.
Marta Freixanet, guionista de La noia de Portbou, s’ha estrenat amb aquest cas com a periodista de l’equip de Crims, la seva primera feina. «Aquests capítols han significat moltíssim. Tot i això, el nostre objectiu no és ni resoldre casos, ni trobar identitats», exposa Freixanet que feia dos anys que hi treballava, abans de descobrir la identitat de la noia. La segona part d’aquest Crims, la van fer en només un mes: «No és una investigació de zero, és ensenyar què hem fet».
La vilafantenca Anna Punsí va acompanyar Freixanet durant una part de la investigació i també a recollir la germana d’Evi, Cristina Rauter, a l’aeroport. Com es veu al capítol, van recórrer els llocs de la comarca que van tenir alguna relació amb Rauter. Punsí també recorda especialment el moment en què, presentant la tercera temporada de Crims, juntament amb Carles Porta, van rebre un missatge des d’Àustria: «We think we found the girl» (Creiem que hem trobat la noia). «Em va sortir dir-li: ‘Què dius?’ Vam ser prudents perquè hi havia altres casos que apuntaven que podria ser ella i no ho era», declara.
Avui, la pregunta continua a l’aire: es podrà saber què va passar durant les 24 hores que van separar Florència de Portbou? A Itàlia, la policia analitza material per decidir, d’aquí a sis mesos, si obre una investigació o arxiva el cas, mentre que, a Madrid, la Guàrdia Civil fa comprovacions sobre la identitat. A Portbou, 32 anys després, els veïns han pogut posar nom a la noia del pi, quelcom que els ha generat «la sensació d’un cert alleujament», afirma l’alcalde.
Des que el cas va sortir a Crims, creix l’afluència de gent que visita el pi de Portbou. Barranco diu que «la gent és molt respectuosa i fins i tot hi deixa flors». Ramon Iglesias no té la mateix impressió: «Em costa veure gent allà, gairebé traient el metro o intentant enfilar-se a la branca».
Creu que s’acabarà resolent el cas?
Anna Punsí, periodista
Des del meu punt de vista, és impossible arribar a cap conclusió clara. Hi ha persones que han vist els dos capítols del programa amb qui he parlat i creuen clarament que va ser un crim, però jo tampoc posaria la mà al foc per aquesta hipòtesi. No ho sé, és molt complicat, i tampoc sé si ho podrem arribar a saber mai, aquesta és la pena més gran de tot aquest cas. Però també pensàvem que no podríem arribar a saber qui era la noia i hem pogut confirmar que era l’Evi Anna Rauter.
Ramon Iglesias, periodista
No ho crec, però tampoc pensava que se sabés la identitat. Mai se sap. És difícil, llevat que no surti algú que digui que hi va ser, que hi va tenir alguna cosa a veure… Si no hi ha algú que ho digui, algun testimoni directe, que, a més, sigui creïble i que pugui demostrar que va ser allà… és molt difícil. No hi ha cos, no es poden fer cap mena de proves, no hi ha cap altra mena de testimoni. Les teories de si es podia haver penjat sola o no… són només teories. No ho sé. Trenta-dos anys després és molt de temps.
Marta Freixanet, periodista
Per què no? Ara mateix tenim molts elements que fa uns mesos desconeixíem. Sabem qui era, d’on venia, com estava… També on són les persones que estaven més a prop d’ella: el grup de joves austríacs i el testimoni d’una veïna que va sentir crits. A més, la policia està disposada a investigarho i el metge forense, el doctor Lacaci, convençut que farà el que sigui requerit perquè s’hi acabi de posar llum… Si hem trobat la identitat, hem d’aconseguir saber què li va passar, i això és feina de la policia.
Tura Soler, Periodista
De la mateixa manera que hem aconseguit saber qui era la noia, potser podrem saber, algun dia, què li va passar a l’Evi Anna Rauter en el pas entre la població italiana de Siena i el municipi altempordanès de Portbou. Hi ha molts interrogants. Per què va anar a parar allà? Per què va acabar penjada en aquell pi? Són vint-i-quatre hores. La veritat és que jo encara no he perdut l’esperança per saber què va succeir. Confio que s’ha de tenir esperança, ho dic sincerament. És clar que sí.
