Aquesta temporada s’ha estrenat al programa Crims de TV3. Com ha estat l’experiència?
Molt enriquidora. He après i estic aprenent molt. M’apropo a aquest món des d’una mirada més tranquil·la, no tan frenètica com a la ràdio, però manté el mateix rigor.
Un dels capítols que va generar més expectació va ser el cas de «La noia de Portbou». Com es va gestar?
Aquest cas el va començar a investigar la Marta Freixanet, periodista i guionista de Crims, fa un parell d’anys, quan la Tura Soler va proposar el cas a en Carles Porta. La primera idea era fer un sol capítol explicant el poc que es coneixia. Durant aquest temps va quedar amb el forense Lacaci, li va ensenyar algunes de les imatges i la sorpresa va ser majúscula quan ell diu que no les havia vist mai i que veient-les creu que no va ser un suïcidi com s’havia dit, sinó un homicidi: que l’havien penjat. Quan em vaig incorporar l’enfocament era explicar el cas i acabar amb un gir de guió amb el nou punt de vista del forense. També estàvem en contactes amb Àustria TV i quan emeten el seu programa i s’identifica la noia és un moment brutal i ens plantegem fer el doble capítol.
Aquest segon capítol és completament diferent de l’estil dels altres que havia fet Crims.
Perquè ens agafa a un mes de l’estrena del capítol. Sabem que s’emet el 13 de juny i quan s’identifica el cos com el d’Evi Anna Rauter comencem a fer reunions frenètiques. Som conscients que no podrà tenir la mateixa estructura perquè no tenim temps de portar els protagonistes al plató i si la germana, Cristina Rauter, ho accepta, acompanyar-la a tots els llocs, gravar-ho i només fer-li l’entrevista a plató a ella. Ens plantejàvem si la gent esperaria la resolució del cas i provocar una decepció i vam estar bastant contents, perquè es va apreciar la part emotiva de la família, que va arribar molt. Va fer plantejar les preguntes que té la família i que tenim nosaltres als espectadors. Estem satisfets perquè potser hi ha un capítol tres on poder revelar algunes incògnites.
«M’agradaria molt que hi hagués un tercer capítol perquè voldria dir que hem pogut trobar respostes a les incògnites que s’han plantejat»
Continuen investigant després de la identificació d’Evi Anna Rauter?
M’agradaria molt que hi hagués un tercer capítol perquè voldria dir que hem pogut trobar respostes a les incògnites que s’han plantejat respecte aquestes hores de neguit: quan l’Evi abandona el pis de la seva germana a Florència on va? Va a l’estació? Coneix algú? I els austríacs?... Ells no ens han aclarit d’on venien, només que eren de Viena i només hem pogut parlar amb un d’ells, la resta no els hem localitzat, és rar. Confiem en la fiscalia italiana, que té sis mesos per decidir si tira endavant o arxiva el cas, perquè tenen més recursos per cridar-los a declarar. Anirem investigant en paral·lel , anar a Viena, anar al Tirol del Sud d’on era l’Evi, parlar amb amistats, entendre com era... queden molts fils per estirar.
Va ser una casualitat identificar-la, no?
Sí. La dona de Bolzano, que té una memòria impressionant, es trobava a Viena visitant la seva filla i fent zàping va trobar el programa Ungelöst. En veure els cabells de la noia va dir que la coneixia, va començar a buscar i va trobar una notícia. Aleshores va enviar un correu al programa. És l’heroïna de tot plegat.
S’ha provat la identitat de Rauter?
ADN impossible perquè no hi ha cos i es van destruir les pertinences. A Madrid estan comprovant les empremtes del registre amb les d’objectes facilitats per la germana. També es podria fer una pericial facial. Per humanitat s’hauria d’anar més ràpid que fins ara.
