Empordà

Empordà

ENTREVISTA Ramon Iglesias Periodista. Cap de continguts de la Cadena SER

«Em van impressionar molt les fotografies de l’Evi amb vida»

El periodista portbouenc fa memòria i parla sobre com va viure l’episodi fa tres dècades, quan ell va anomenar la jove com «la noia del pi»

Ramon Iglesias és periodista i fill de Portbou ANIOL RESCLOSA / DIARI DE GIRONA

Com va ser el primer contacte amb l’equip de Crims?

Fa dos anys i mig, vaig escriure Cròniques des del centre de l’univers (Llibres del segle) amb un capítol sobre la noia de Portbou i allò va reviure la memòria del cas. Prèviament, ho havia escrit a La Vanguardia i a altres llocs. Aquell estiu, l’equip de Crims contacta amb mi per dedicar-hi un capítol. Vam gravar el primer fa dos anys. El van emetre per ràdio i, després, van començar a treballar el programa televisiu. Durant aquest temps, van contactar amb la televisió austríaca, que va tenir interès a fer un episodi sobre ella i una dona de Bolzano, de vacances a Viena, veu el programa i la identifica. 

Com va viure la participació a Crims?

Em van trucar per ampliar la meva participació fa poc més d’un mes. L’equip de Crims va venir a Ràdio Barcelona i van gravar la meva reacció. Quan em van ensenyar les fotos, em van impressionar molt. Sempre havia vist imatges d’ella morta, sense nom i, en aquell moment, li vaig posar cara de noia viva amb família. Per a nosaltres, havia estat un misteri i una pena. La realitat és que tant la policia d’aquí com la d’allà no van fer la seva feina. 

«El meu germà i jo vam destruir les fotografies de la noia perquè pensàvem que el cas no es resoldria. Sé que és antiperiodístic»

decoration

El paper del doctor Rogeli Lacaci i de la Guàrdia Civil va generar polèmica.

Dubto que es pugui jutjar el doctor Lacaci amb la perspectiva actual. És un forense amb unes maneres molt contundents, signe d’un temps superat i millorat. S’ha de pensar que eren només dos forenses a la comarca. És clar que té poca justificació que no hi anés un forense a aixecar el cadàver. Segurament, si hi hagués anat, la història hauria canviat. Potser es podria haver certificat o descartat alguna cosa més que un suïcidi. El mateix passa amb la Guàrdia Civil: signe del seu temps. És cert que no van fer una bona feina i que la investigació és justeta. 

Una de les imatges del segon capítol de Crims va ser la seva reacció veient les fotografies de l’Evi Anna Rauter amb vida.

La meva va ser una reacció que després m’ha fet pensar, però va ser realment viscuda. El meu germà i jo teníem molta mania a les fotos de la noia, fins al punt que només en queden dues, encara que ell n’havia fet un rodet de 24. En un moment determinat, es barrejaven amb les de casa i, amb els nens petits, les vam destruir. És antiperiodístic, però havien passat molts anys i vèiem que aquest cas no es resoldria. Sortosament, les dues fotografies que quedaven són les que vaig enviar al Diari de Girona i l’arxiu de la ciutat les va guardar. Quan vaig veure les imatges de l’Evi amb vida, em va deixar d’interessar la noia penjada al pi. 

Han passat trenta-dos anys. Ha pensat molt en l’Evi?

He anat recuperant el tema. M’ha perseguit bastant. El 2011, vaig fer una crònica per a La Vanguardia, i em van anar contactant periodistes que volien trobar-la. A mi em semblava molt bé, però molt difícil. Després vaig escriure el llibre i vaig dedicar-li un capítol. I… va venir Crims. No és que jo l’hagi buscat, és que m’ha perseguit.

El dia que es va saber que es tractava d’Evi Anna Rauter, va assegurar que tancava un cercle de la seva vida. Per què?

Han passat trenta-dos anys i no hem sabut qui era durant tot aquest temps. D’alguna manera o altra, es va tancar un cercle. Posar-li nom i veure fotografies seves amb vida, va trencar el que havia vist fins al moment. 

Compartir l'article

stats