Empordà

Empordà

El benestar emocional comunitari, una prioritat per l’ABS l’Escala

«Hi ha moltes coses que generen salut i no són els medicaments», afirmen els responsables, posant èmfasi en el concepte de la salutogènesi

Els referents Sylvia Miàs i Jose González, al centre, acompanyats de la dietista-nutricionista Cristina Aguilera i del metge Enric Pous Èlia Pagès

La pandèmia de la Covid-19 ha impactat en la salut mental de la població i, per tal de mitigar-ne els efectes, el Departament de Salut ha creat la figura del referent de benestar emocional. Des del mes de desembre, a l'ABS l'Escala, gestionada per la Fundació Salut Empordà, s'han incorporat dos professionals que desenvolupen aquestes tasques i, en el conjunt de la Regió Sanitària de Girona, en són un total de 24.

Aquestes noves figures formen part del Programa de benestar emocional i salut comunitària impulsat pel Departament de Salut amb la finalitat d'incrementar i millorar la promoció i la prevenció del benestar emocional de la ciutadania, així com la intervenció precoç sobre els factors psicosocials. L'objectiu és reforçar els equips assistencials per optimitzar la coordinació amb la resta d'agents comunitaris i treballar conjuntament l'abordatge del malestar emocional i els factors de risc de problemes de salut mental. El Programa s'inicia a l'atenció primària perquè és el servei de salut més proper a la població i des d'on ja es disposa de criteris específics que permeten un abordatge clau del benestar emocional.

En el cas de l'ABS l'Escala, els referents són una psicòloga clínica, Sylvia Miàs, i un treballador social, Jose González, que desenvolupen tasques de promoció i prevenció en salut emocional. Però més enllà d’aquestes dues figures, hi ha tot un equip de psicòlegs, nutricionistes, treballadors socials o fisioterapeutes, entre d’altres, dedicats a la salut comunitària, una tasca que fa molt temps que és present al CAP de l’Escala. «Aquí les infermeres fa molts anys que realitzen feina comunitària», assegura Miàs.

«Ara la gent es medica molt per temes de benestar emocional i la idea és rebaixar aquesta medicalització promocionant hàbits saludables i fent activitats a la comunitat», explica Jose González. Ho fan dues maneres: a través de grups psicoeducatius, de prevenció i promoció de la salut, i a través de la prescripció social, un mecanisme a través del qual s’ofereixen alternatives a la medicalització dels malestars de la vida quotidiana en forma d’activitats comunitàries. És a dir, el professional de la salut i el pacient identifiquen junts activitats de la comunitat per millorar la seva salut i el seu benestar. Unes accions que en l’àmbit comunitari ja es feien als CAP, però que a través d’aquestes figures es potencien.

Primers mesos en funcionament

Des que es va iniciar aquest servei a l’Escala el desembre passat, la primera tasca de l’equip ha estat introduir-se en la vida del municipi i fer el diagnòstic de la població. «Valorem aquests mesos molt positius, perquè hem fet molta feina que encara no s’està veient, però que era necessària», explica Jose González. Aquestes tasques han consistit a conèixer la població de l’Escala i de pobles veïns, veure com estaven, conèixer les associacions i entitats... però també a donar a conèixer la figura dels referents i la iniciativa.

«Valorem aquests mesos molt positius, perquè hem fet molta feina que encara no s’està veient, però que era necessària»

decoration

«És important que la gent sàpiga que estem oberts a la població», asseguren, perquè així podran fer propostes a escala comunitària segons les seves necessitats, el que consideren imprescindible i la millor manera de realitzar accions útils. Aquesta tasca de donar-se a conèixer també han de fer-la dins el CAP, i per això una de les primeres funcions d’aquests referents és formar els professionals per «dirigir-los cap a aquesta visió comunitària tan important. Ells són els que estan en contacte amb la gent i, si tenen aquest missatge, tindrem la meitat de la feina feta», explica González.

Ampliar el concepte de salut

Amb aquesta iniciativa també busquen ampliar el concepte de salut i entendre-la com un benestar no només físic, sinó també psíquic, social i espiritual. «Estem en uns temps on la gent s’ha acostumat a anar al metge, que et donin una pastilla i amb això solucionar els problemes, però el problema continua allà. La manera és acceptar que el tens i saber gestionar aquelles emocions o patiments. Ho has de passar i patir, i volem donar eines de diferents maneres per arribar a molta gent», detalla González.

«És important ampliar el concepte de salut i entendre-la com un benestar físic, psíquic, social i espiritual»

decoration

«A vegades ens ve gent demanant un antidepressiu perquè està passant per una situació difícil, però potser no cal medicalitzar-les, sinó gestionar-ho a escala emocional», explica la psicòloga clínica, Sylvia Miàs. Per això és tan important la seva tasca, per donar aquestes eines a la població perquè puguin gestionar millor els problemes vitals del dia a dia. «Hi ha molta fressa fora, i part de la nostra feina és ajudar a abaixar el volum d’aquesta xerrameca externa i pròpia i fer accions que funcionin», afegeix. Per això insisteixen en el concepte de la salutogènesi, de posar el focus en allò que et genera benestar en lloc de fer-ho en allò que et genera la malaltia. «Hi ha moltes coses que generen salut i no són els medicaments», afirmen.

El primer que tenen previst és començar amb la prescripció social, i també elaboraran unes càpsules de benestar emocional dirigides a la població en general i als professionals del centre. A més, aprofiten els dies mundials per potenciar aquestes accions i donar a conèixer les patologies. Fa uns dies van realitzar una xerrada-taller a l’Escala amb motiu del dia mundial de la fibromiàlgia, el 12 de maig. També tenen previst fer-ho pel dia antitabac el pròxim 31 de maig o a l’octubre amb motiu del dia de la salut mental. En els pròxims mesos, hi ha prevista la col·laboració amb grups de cuidadors de gent gran, impulsats des del Consell Comarcal, i també preveuen treballar amb les escoles per saber quines necessitats tenen.

Una aposta valenta

Des de l’ABS l’Escala valoren molt positivament aquest projecte, que qualifiquen de «molt engrescador». Pel que fa a Catalunya, hi ha 343 referents de benestar emocional, un desplegament que Sylvia Miàs celebra i considera molt potent. «Vam començar amb molta il·lusió. És el que estàvem esperant i necessitem tots. Tenim ganes d’aixecar la gent del sofà i treure-la fora a generar salut. Potser és molt difícil, però també és bonic», assegura.

L’aparició d’aquesta nova figura ha servit perquè des d’altres àmbits s’hagin començat a engegar iniciatives en l’àmbit comunitari, afirmen. De fet, asseguren que l’Escala és un municipi amb molt teixit associatiu, i que treballar conjuntament és important «perquè tot vagi en la mateixa direcció i unificar esforços», explica Jose González.

Tant la psicòloga com el treballador social asseguren que fan un bon tàndem i que tenir diferents professionals els ofereix una diversitat de visions i mirades imprescindible.

Compartir l'article

stats