02 de juny de 2020
02.06.2020
L'Empordà
Castelló d'Empúries

Els taurons albirats des de la costa no representen un perill per als banyistes

Els biòlegs han identificat a la badia de Roses tintoreres i peregrins, espècies no agressives, però recomanen que se'ls respecti l'espai

01.06.2020 | 19:43
L'aleta del tauró albirat a la costa empordanesa.

Durant el confinament han sigut moltes les persones que han alertat d'una presència més elevada d'animals, tant a terra com al mar. «Sembla que la vida fuig del virus que som els humans», sentencia Albert López, conegut com l'exentrenador de l'orca Ulisses i cofundador del projecte Ninam. De fet, s'han fet molts albiraments d'animals marins: taurons, balenes, dofins o tonyines, la diferència dels altres anys ha sigut la seva proximitat a la costa. La biòloga i tècnica de protecció civil, Alicia Herrera, recorda que ja en anteriors estius es va veure com «les ratjades es van acostar molt» i constata que cada vegada més «els corbs marins van apareixent en platges concorregudes, tot i la presència d'humans», una adaptació a l'ocupació dels seus espais.

Ara, però, hi ha una preocupació afegida: l'observació d'aletes de tauró. Boris Weitzmann, biòleg i coordinador del projecte Sèpia, confirma que «hi han sigut sempre i, de fet, ara n'hi ha menys perquè els hem pescat en grans quantitats». Weitzmann ens informa que els taurons peregrins són filtradors d'aigua. Aquesta classe de selacis no tenen dents i, per tant, «no cal patir per mossegades» confirma el biòleg, i afegeix que «s'acosten a la primavera per l'explosió de plàncton a prop de la costa».

Albert López i Boris Weitzmann també apunten a un acostament de les tintoreres. El biòleg del projecte Sèpia explica que «no són agressives, i tot i que tenen dents, fugiran de nosaltres». Albert López també llança un missatge de calma; «venen a buscar llobarros, no pas humans». De fet, segons assenyala l'exentrenador d'Ulisses, el problema serien els taurons blancs, «que n'hi ha, però no venen a la costa perquè no hi ha foques!».


{C}

{C}

Banyar-se sense por

Alicia Herrera recorda que en cas de banyar-se «amb tots aquests veïns», el primer és «no tenir por, ser respectuosos i deixar-los el seu espai». En aquest sentit, també Weitzmann afirma que «el millor és entrar a poc a poc i observar amb esperit curiós, així descobrirem meravelles que sovint hem passat per alt».

Pel que fa als dofins, a l'hora de posar-se a l'aigua en presència de cetacis, cal tenir en compte que viuen en estat salvatge i estan protegits, i que, ni nedant ni navegant, ens podem acostar a menys de 60 metres. La normativa també posa en relleu l'especial cura en casos on es trobin grups de cetacis amb cries, ja que el risc de separació de la mare de la cria pot suposar la mort d'aquesta.

De tota manera, Alicia Herrera recomana que sempre que ens banyem en espais naturals «cal vigilar abans. Els animals més perillosos que tenim són les meduses, i hi són cada any».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent