Carme Isern: «Embolicava caixes i jugava a comprar i vendre darrere el taulell»

Carme Isern Alegrí (Figueres, 1965) i Manel Rodríguez (Girona, 1966) són els propietaris de la botiga Alegrí de Figueres, un negoci familiar «emblemàtic» que ha estat premiat pels seus 150 anys.

- 150 anys donen per molt, quina és la clau de l'èxit?

- Carme Isern (C.I.): Treballar molt, ser-hi molt al peu del canó, sempre endavant i innovant. No pots dir «ens quedem quiets i anem fent» perquè t'ensorres.

- Des de quan forma part de la botiga?

- C.I.: Des de sempre. Quan estava a la panxa de la meva mare, ja hi era, ho porto a dins. Treballant des de molt jove, als 16 anys. I portar-la amb 23, quan van veure que continuava el negoci, sempre amb la meva mare. Ella va ser qui va pujar molt la botiga, era l'ànima, hi va ser des de molt joveneta i fins als últims dies de la seva vida.

- Amb 16 anys, ja tenia clar que li agradava l'ofici?

- C.I.: Sí, i després les circumstàncies ho van anar portant. La meva mare m'explicava que, des de ben petita, jugava a comprar i vendre i a embolicar. Ningú em va ensenyar a fer-ho i es veu que feia uns paquets perfectes. Agafava capses de cartró buides, els hi posava una cinteta, un cistell de la compra i jugava. Era el meu show i ho feia darrere el taulell.

- Quins són els principals canvis que heu viscut?

- C.I.: Ui, si t'explico. El gran canvi és haver començat amb una botiga de 20 m2 i passar als 400 m2 que tenim ara. La primera gran obra va ser el 1992, quan es va fer l'edifici nou, i la segona, el 2010, ampliant amb l'edifici del costat. Antigament, quan un client entrava a la botiga, era per comprar. Ara, la gent s'hi passeja, s'atenen perquè també valoren l'atenció personalitzada i que l'orientis com a especialista, però és diferent. L'última innovació important ha estat agafar la marxa Textura, que ens permet cobrir una demanda que teníem.

- També heu estès el negoci fora del carrer Peralada.

- C.I.: Sí, hem obert diferents botigues. Fa 25 anys vam obrir Alegri Regal Country, una botiga de regals d'estil rústic, on ara hi ha el Women's Secret. La vam tenir fins a l'ampliació d'aquí [carrer Peralada, 35] i ho vam centrar tot. Després, com que en Manel és de Girona, li feia il·lusió muntar una botiga allà, i vam estar-hi 15 anys. Ell estava amb dependentes allà i jo a Figueres, amb la meva mare i amb tres o quatre dependentes. Per Nadal, fins i tot, cinc o sis. Després ens va afectar una mica tot: la crisi, que a Girona el local era de lloguer i van canviar el contracte...

- Ara quants treballadors teniu?

- C.I.: Ara dues, està sent una època molt difícil. Fa molts anys que dura la crisi. Va començar el 2007, però per nosaltres ja va començar el 2004 amb les obres del Casino, que van muntar aquí un parapeto amb la grua que déu-n'hi-do. Per això sempre s'han de fer coses, has de tenir gènere a la botiga i sempre estar al dia.

- També teniu una botiga de venda online.

- Manel Rodríguez (M.R.): Sí, Aromatum. Cada 10 anys, aproximadament, hem fet una remodelació important i aquesta va ser quan va néixer internet. Només fem venda d'Aromatum, perquè ens vam voler especialitzar en una part concreta de la botiga. Pensem que, al revés que la botiga física, que ha de tenir un article variat perquè la població és petita, a internet atens a tot el món i pots especialitzar-te. Quan va néixer el projecte, vam muntar una botiga Aromatum física, però va ser quan ens vam adonar que a Figueres no hi ha prou massa de gent perquè un model així tingui èxit. S'ha de ser conscient del lloc on estàs, però crec que tenim una botiga molt ben posicionada i que agrada molt a la gent que ve de fora.

- Més que a la gent d'aquí?

- M.R.: Com diu una dita castellana, Nadie es profeta en su tierra. A més, la gent es mou molt, compra per internet, a centres comercials, hi ha més oferta i la venda es distribueix. Aquí el gran avantatge és el client francès, que ve per ser més econòmic i per tradició.

- Hi ha relleu generacional?

- C.I.: No se sap. Tenim dues filles que estan estudiant, saben que la botiga sempre la tindran, però ara s'han de formar i ja es veurà.

- Preveu estar com la seva mare, fins que el cos aguanti?

- C.I.: Per ella, a més de la seva feina, era el seu hobby. Però ara les coses han canviat. També depèn de les circumstàncies, si estem tots dos jubilats i volem gaudir. Tot es veurà, a poc a poc.

- Què és el que més valoreu d'aquests anys?

- C.I.: Ens fa molta il·lusió quan clientes ens diuen que van fer la llista de noces fa 40 o 50 anys o que recorden venir de petits.

- M.R.: Estem molt agraïts als nostres clients, que durant tants anys ens han donat confiança; als proveïdors; a les persones que han treballat amb nosaltres i, sobretot, als nostres antecessors, que són qui han permès que avui complim 150 anys.