Sònia Martínez: «No podem ser un municipi petit quant a drets i gran quant a deures»

Sònia Martínez (la Jonquera, 1973) encapçala l'Ajuntament de la Jonquera, per tercer mandat en representació de JxCat.

Desgraciadament, sovint trobem la imatge de la Jonquera lligada a la prostitució i aldarulls.

A efectes pràctics, en aquest àmbit les competències i recursos de l'Ajuntament són molt limitats. Estem davant d'una problemàtica que va més enllà de les nostres competències. El que sí podem fer és lluitar per millorar la imatge de la nostra vila i demostrar que la Jonquera és un poble obert, integrador, modern, treballador i amb moltíssimes coses per ensenyar. Crec que és un error convertir un fenomen menor sobre el qual no tenim capacitat d'influència ni cap responsabilitat, en el focus d'atenció mediàtic. Hem de posar la mirada en tots els actius que fan del nostre un municipi singular: l'oferta cultural i comercial; la vida associativa; el patrimoni; l'entorn natural; la tradició esportiva. En aquest sentit estem treballant en la construcció d'un relat que mostri al visitant que la Jonquera és una altra història.

De fet, també apareix en relació amb el narcotràfic.

Em sembla absurd relacionar el narcotràfic amb la Jonquera com si es tractés d'una problemàtica més nostra que d'altres municipis. És cert que nosaltres en patim més directament les conseqüències en ser un municipi fronterer, en estar al costat d'un país amb lleis molt més restrictives que les nostres. Des de l'Ajuntament i la Policia Local fem tot allò que està a les nostres mans, però no volem que es perdi la perspectiva que estem davant d'una problemàtica global. I que hem d'actuar globalment. I encasellar els municipis per fenòmens així, que res tenen a veure amb la seva idiosincràsia, és injust i perillós, ja que perjudica en gran mesura la seva imatge. Només cal veure el mal que estan fent a Barcelona les notícies d'aquest estiu sobre els fets delictius succeïts.

Fa uns dies es va avisar, des de la DGT, de la prohibició de pas de vehicles pesants per Irun, i aconsellaven passar per la Jonquera. Com ho vau rebre?

La DGT no va contactar amb nosaltres. Ens en vàrem assabentar a través d'una nota de premsa que es va fer arribar als mitjans de comunicació. Des del Servei Català de Trànsit ens van enviar un plànol amb el dispositiu de trànsit durant aquells dies perquè sabéssim com actuar i com afrontar un possible cas d'emergència de circulació. A través dels canals de l'Ajuntament vàrem publicar tota la informació. Per sort no es van produir col·lapses, però sempre val més prevenir que curar.

Els serveis públics estan dimensionats per la població censada, però pels vostres carrers hi passa moltíssima gent més que també requereix de serveis. De quina manera es gestiona?

Doncs essent conscients de la situació i posant tots els recursos per tal que la qualitat de vida dels veïns i veïnes no se'n vegi afectada. La Jonquera és un municipi d'aproximadament 3.300 habitants però amb les necessitats d'un de 10.000 hab. Aquesta és una reivindicació que hem fet sempre, no podem ser considerats com un municipi petit quant a drets i gran quant a deures.

També succeeix als aparcaments, amb la brutícia.

Passen per aquí més de 8.000 camions cada dia i un gran nombre de turistes la visiten al llarg de l'any, comprant en els supermercats, menjant als restaurants, omplint dipòsits a les benzineres, etc. Evidentment, tota aquesta activitat genera una gran quantitat de residus que malauradament no es dipositen en els contenidors i si a tot això hi sumem la tramuntana.... Per aquest motiu tenim una brigada de neteja cada dia as marges de l'N-II, ja que el manteniment que fa Foment no és l'adient. Per altra banda, l'incivisme és un gran problema, ja que malgrat destinar molts recursos a la neteja viària, moltes vegades sembla que no se'n tingui cura.

Com ha afectat l'«outlet»?

Tota activitat comercial serveix per afavorir el municipi, sigui d'una manera o altra. El Gran Jonquera és un gran reclam i porta molts visitants. Parlem d'un complex de botigues, restaurants i comerços que paguen els seus impostos i, per tant, contribueixen a dotar de majors recursos l'Ajuntament. Així, podem invertir en la millora dels espais públics en totes les matèries. Tot això sense parlar, és clar, dels llocs de feina que generen aquest tipus de projectes.

Com a Ajuntament, com potencieu el petit comerç davant de grans superfícies?

El nostre interès i preocupació és per als petits negocis, els autònoms i els emprenedors. Volem garantir que comptin amb les ajudes i els recursos per poder tirar endavant els seus projectes, que són cabdals per al municipi, ja que sense les botigues del dia a dia el poble perdria tota la seva essència i caliu. De fet, recentment hem posat en marxa un seguit d'incentius fiscals per a l'obertura de noves activitats al nucli antic, que s'emmarca en un projecte global de regeneració i reactivació del c/ Major i els seus voltants, on hem fet també una important reforma urbanística. Volem aconseguir captar els visitants de la part sud del municipi, que entrin al poble per tal de dinamitzar-lo.

Quins són els principals reptes per als pròxims 4 anys?

Doncs són molts, diria que inacabables. Volem seguir millorant els serveis del dia a dia dels veïns i veïnes; hem fet molta feina, però encara ens queda camí per recórrer en matèria de via pública, civisme i manteniment. Volem fer un salt endavant en transparència, proximitat i implicació de la ciutadania en la presa de decisions municipals. És per això que seguirem apostant, si els recursos ho permeten, per donar continuïtat als pressupostos participatius, un projecte que encara ja la seva recta final i del qual sortiran un seguit d'inversions que executarem al llarg de 2020. Seguirem lluitant, allà on calgui, per tal d'assolir la màxima implicació de tots els cossos de seguretat en la problemàtica de la inseguretat. I finalment, continuarem aplicant el rigor i la racionalitat en la gestió del pressupost municipal a fi de poder incrementar cada any la partida d'inversions i millorar la zona esportiva així com el nucli antic i altres zones que ho requereixin.

Què ens preparael Consell d'Infants per a aquest curs?

Doncs això és una cosa que decidiran els mateixos membres del Consell! Cada inici de curs es torna a constituir i estableix les seves prioritats. Però estic segura que, un cop més, ens sorprendran amb la seva capacitat d'endevinar la tecla i posar la vista en aspectes o actuacions realment útils i necessaris per al poble.

Essent presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, té la mateixa energia per fer-se càrrec d'ambdues institucions?

La feina a l'Ajuntament i la del Consell Comarcal de l'Alt Empordà són igual d'importants, ja que es complementen perfectament. Tot allò que faig pel bé de la comarca és àmpliament beneficiós per a la Jonquera. Per no parlar de la gran quantitat de coses en què la meva presència al Consell m'ha permès trobar sinergies i possibilitats de col·laboració amb altres municipis que, d'altra banda, potser no hauria detectat. I no cal dir que, com a porta d'entrada que som de tot el turisme europeu, la millora i el progrés de la Jonquera és sens dubte una necessitat cabdal per a tota la comarca.

Les retencions, un problema agreujat per la frontera

Els problemes de trànsit que patim estan agreujats per la frontera. Hem de ser conscients que la Jonquera es troba en un lloc estratègic, fronterer, i aquest caràcter geogràfic extraordinari té un preu. El municipi té dues vies d'accés i un gran nombre de vehicles que hi circulen. Quan aquestes dues vies estan col·lapsades, els cotxes volen estalviar-se un tall de la retenció i entren al poble, i aquest queda també col·lapsat. Hem d'evitar aquesta situació per tenir una via lliure en cas d'emergència. Per això la Policia Local controla els accessos a la vila buscant l'equilibri perquè també els comerços i restaurants puguin beneficiar-se d'aquesta situació sense que aquesta provoqui més problemes de circulació.