Segueix-nos a les xarxes socials:

Figueres

El Parc de Bombers de Figueres estrena una remodelació «inacabada»

Tant des del cos com des del sindicat, asseguren que falta una part important de les obres, sobretot de la part exterior de les instal·lacions

La cotxera del parc de bombers. CONXI MOLONS

El mes d'octubre de l'any passat, el Parc de Bombers de Figueres va estrenar la remodelació de les instal·lacions, després d'un any i tres mesos d'obres. L'any 2006, però, ja es va veure que el parc quedava petit i que no es podrien ampliar ni els serveis ni el personal, i «que els que hi érem, treballàvem justos», explica el cap del Parc de Bombers de Figueres, Josep Mateu Feu. En aquella època, també es va preveure l'opció de fer un parc nou, però no es va trobar cap ter­reny prou adient, i amb el pas dels anys, «no es feia ni una cosa ni l'altra», comenta Mateu.

El 2012, va sorgir l'opció de traslladar el parc a Santa Llogaia -on es podia «fer com Déu mana»-, però quan les obres eren a punt de començar, el projecte no va tirar endavant perquè «Figueres perdia el Parc de Bombers... quan l'assistència hauria estat la mateixa», assegura Mateu. Que culmina: «Finalment, no s'ha construït cap parc nou, sinó que s'ha remodelat, acció que s'havia d'haver fet el 2006».

Des del sindicat UGT de Bombers Girona, però, expliquen que les noves instal·lacions del parc presenten encara moltes mancances, a les quals no s'ha fet front. «Sí que és veritat que alguns aspectes són de fàcil solució, però dificulten el dia a dia i mostren la falta de seguiment de les obres», explica Enric Soro, delegat sindical dels bombers de la UGT a la província de Girona. Soro, afegeix: «El terra de la cotxera havia de ser nou, no van posar pòrtland a l'entrada del parc, la tanca perimetral cau a trossos, i és una reforma inacabada que no ha pensat ni en els propers anys ni en una ampliació de plantilla».

En aquest sentit, Mateu comenta que «hem de ser exigents, després del temps que hem passat anant a mínims, volem que l'obra s'acabi entera i integral: ara la part principal està prou bé, però ens queda l'entorn».

Manca d'efectius i més hores

Amb la crisi econòmica, la Generalitat va paralitzar la contractació de nous efectius del cos de Bombers, encara que se'n seguien jubilant. Josep Mateu Feu explica que «se n'han perdut uns 600, mentre que n'han entrat només 131». A més, s'ha augmentat la jornada anual del cos en 102 hores, «malgrat que no és suficient per cobrir la manca de personal del cos», afirma el delegat sindical Enric Soro. No és suficient, ja que el cos de bombers es veia obligat a fer moltes hores extres, «a la qual cosa ens hem negat, per assemblea, des del setembre passat, per tal que es vegin les deficiències que hi ha», esmenta.

«Que volen retallar en bombers?», es pregunta Mateu. «Quan venen companys d'altres comunitats o de França, no es creuen que siguem tan pocs...», afegeix. «La Generalitat diu que vol recuperar el nombre d'efectius d'abans de la crisi, però cada dia falten efectius, en un parc o en un altre», afirma.

En falten tants, d'efectius, que obliga a tancar els parcs: «A la Jonquera, Llançà i Roses, el mínim d'efectius per obrir és de tres, i només que en falti un, es tanca el parc aquell dia i es reparteixen els efectius entre altres parcs», comenta Soro. En el cas de Figueres, el mínim són cinc, perquè és «un parc important», però molts dies (16) ha obert amb només quatre efectius des del 14 de desembre del 2018.

La nova sala d'estar del parc. CONXI MOLONS

Aquest fet dificulta molt la feina del cos, ja que, segons quin vehicle s'hagi d'agafar, «el nombre de bombers és de mínim tres i no poden agafar un segon vehicle, per exemple», assegura Soro.

Una de les propostes des del sindicat d'UGT és que s'unifiquin els parcs: «En lloc de tenir-nos repartits, potser seria millor unificar-nos, per exemple a Figueres, per tal de treballar molt millor la formació i tenir un equip molt més competent», diu Soro, ara que la solució «implica augmentar els bombers que hi ha a cada parc, tenint en compte que la Generalitat preveia que hi hagués un efectiu més per parc dels que toquen», explica.

Cal tenir en compte que el mètode de treball dels Bombers, en teranyina, preveu que espugui arribar a qualsevol accident amb 20 minuts com a màxim, i si «hem de tancar els parcs, no sempre s'hi arriba».

Debat sobre l'ús del 2.10.78

El Parc de Bombers de Figueres té entre el seu equipament un vehicle únic a tots l'Estat espanyol, el 2.10.78, un vehicle especial per sinistres en el túnel de l'AVE. «De fet, la setmana passada, el cap d'operacions el va donar d'alta amb operativitat limitada, ja que té parts importants del seu equipament sense funcionar», diu Soro.

Entre altres equipaments, fallen «les tres càmeres tèrmiques, per detectar foc i persones en mig del fum en cas d'accident o els tres detectors de gasos que avisarien en cas d'acumulació de gasos inflamables i tòxics», afegeix el delegat sindical.

A més, «és un exemple de la poca formació que tenen els professionals en línies generals en el cos, ja que s'ha usat ben poc i és molt difícil de fer funcionar», assegura. «Hem de comptar que els efectius roten i no sempre estan al mateix parc, la formació és vital en el cos de Bombers».

LES XIFRES

4 - PARCS DE BOMBERS Compta la comarca

Figueres, la Jonquera, Llançà i Roses són els quatre Parcs de Bombers que integren la comarca, que també disposa de quatre Parcs de Bombers Voluntaris: Cadaqués, l'Escala, Portbou i Sant Climent Sescebes.

13 - DIES HA TANCAT El parc de la Jonquera

El mínim d'efectius per obrir el parc de la Jonquera és de tres, i fins a 13 vegades des del 14 de desembre no ha pogut obrir. A Llançà, també ha passat quatre dies.

16 - DIES AMB UN EFECTIU MENYS Ha obert el parc de Figueres

El mínim d'efectius per obrir el parc de Figueres és de cinc, però des del 14 de desembre ha obert fins a 16 vegades amb un efectiu menys (4), ja que és un parc «que no pot tancar».

20 - MINUTS És el radi d'acció d'un parc

Els bombers han d'arribar teòricament als incidents amb vint minuts com a màxim.

LES MANCANCES DEL PARC

El terra de la cotxera

Les obres preveien de fer el terra de la cotxera nou, i només es varen tapar els forats i pintar. «Sembla que es varen quedar sense diners, quan estava previst en el projecte. Com s'entén que això passi?», es pregunta Soro.

L'entrada del parc

L'entrada al parc, «no hi varen posar pòrtland i és plena de forats». Uns forats que cada cop «són més grans i afecten l'estat de conservació dels vehicles».

La tanca perimetral i l'entorn

La tanca perimetral del parc no s'ha arreglat i «cau a trossos». De fet, hi ha perill d'ensorrament i amb una escola just davant. A més, l'Ajuntament ha pactat amb el cos que urbanitzarà l'entorn -molt deteriorat- però encara no s'ha dut a terme cap acció.

ENTREVISTA - JOSEP FEU MATEU - CAP DEL PARC DE BOMBERS DE FIGUERES

«Per dutxar-nos i canviar-nos, i menjar, havíem d’anar per torns»

Quines accions s'han dut a terme?

S'ha estandarditzat el parc tot el possible, a partir d'una cotxera central amb els vehicles i al voltant tots els accessoris: administració, gestió, lloc de vida, magatzem, taller, gimnàs, etc. Molts d'aquests equipaments no els teníem, ni taller, ni magatzem, ni aula, ni gimnàs, que un parc com Figueres necessitava. Ara tenim unes instal·lacions petites, però que funcionen bé.

Les obres han arribat tard, no?

La necessitat de remodelar el parc s'ha retardat, sí, però un cop es va decidir que l'havien de reconstruir i s'hi van posar, ha funcionat bé. Hem perdut molts anys per no decidir què s'havia de fer, ja que es pensava que, a la llarga, remodelar un parc vell seria perdre diners.

I mentrestant, com feien la feina?

Per posar un exemple, un parc de bombers es basa en la formació, les pràctiques i en aprendre sempre coses noves, estudiant. Doncs no podíem, perquè no teníem ni aula, i ho havíem de fer a la cotxera, que no té les condicions adequades. El vestidor semblava un submarí, no hi havia un pam quadrat lliure de res, i sis o vuit persones no podien entrar. En aquest sentit s'ha millorat bastant, sense arribar, però, a ser el que tenen altres parcs. No teníem magatzem, ni taller i els equips d'intervenció no teníem on posar-los, estaven per allà penjats quasi de qualsevol manera. El menjador també era molt petit: havíem d'anar per torns (3) i a la dutxa, igual. Ara estem una mica millor que abans, però tampoc no tenim un gran espai de treball.

Parlant de la feina, quina tipologia de sortides fan més habitualment?

M'agrada que em facis aquesta pregunta. Jo sempre dic que fem la feina que la resta d'empreses no poden fer, més enllà d'apagar focs, accidents i salvaments. Per exemple, han augmentat molt les sortides per accidents laborals, on podem ser de gran ajuda i que cada vegada la gent té més la cultura d'avisar-nos.

Es fa difícil saber quan s'ha d'avisar a Bombers?

Sí, estem educant que sempre s'avisi i la gent ho fa, però cal saber en quines circumstàncies. Un altre exemple: si ens truquen per una fuita d'aigua o per treure abelles de casa, intentem derivar-los a empreses especialitzades. Nosaltres podem intervenir en cas d'urgència en un centre sanitari o uns jutjats, però no per definició.

Millor curar-se en salut, no?

I tant! Ha de ser així, millor que ens truquin i nosaltres ja decidirem què fem. També han augmentat molt els rescats, que a vegades són casos greus, però que molts cops són bajanades; l'assistència tècnica, és a dir, tot allò que té relació amb la tecnologia, ascensors, alarmes, etc., i, en gran quantitat, han pujat les sortides per donar un cop de mà als serveis sanitaris per atendre gent a casa seva o per treure-la de casa en pisos petits i estrets del centre de les ciutats.

Ara que parla de les ciutats, és fàcil accedir-hi?

Les ciutats són cada vegada més còmodes i pacífiques per a l'usuari, però això suposa sacrificar trànsit rodat. Es prenen moltes mesures de pacificació del trànsit, com ara voreres més amples i agressives, que ens van en contra per les urgències, també a les ambulàncies, que a més no poden fer un trasllat còmode. Gairebé, crec que seria més pràctic anar a una urgència al centre sense la sirena, ja que tardaríem el mateix i no posaríem la gent nerviosa.

Ho parlen amb l'Ajuntament?

Sí, he de dir que el tracte amb l'Ajuntament i els veïns és bo, i molt sovint ens asseiem per parlar. Ara bé, ens agradaria que fos una mica abans, per tal de no haver de rectificar una obra ja feta.

Prem per veure més contingut per a tu