Jesús Heras: "Qualsevol municipi voldria una joia com aquesta que està a l'altura del Museu Dalí"
El director del Consorci Castell de Sant Ferran creu que el monument té grans possibilitats
El novembre passat, el coronel Jesús Heras va acceptar la direcció del Consorci Castell de Sant Ferran de Figueres. Anteriorment, i durant sis anys, havia estat el primer i únic director del museu, que es troba dins el mateix castell, integrat per fons de l´exèrcit d´arreu de l´Estat procedent del Museu de Montjuïc. Va acceptar el càrrec de director del Consorci per l´estima que sent per aquest monument. El seu repte és transmetre als figuerencs les grans possibilitats que té com a reclam turístic i cultural.
Com defineix la idea del castell.
El castell és de tots i per a tots. Aquest seria l´objectiu. És de tots perquè és una propietat de l´Estat espanyol i és per a tots, tant de les institucions com de l´empresa privada i, per descomptat, dels ciutadans. Les administracions i l´empresa privada poden difondre´l i donar-li suport econòmicament, però la gent pot visitar-lo. Des del 2017 i fins al 31 de maig del 2018, quasi ens han visitat 70.000 persones i d´aquestes només el 0,5% eren de Figueres. Considero que no està prou atès per les administracions públiques: la Unió Europea, l´Estat espanyol, la Generalitat i l´Ajuntament de Figueres. I m´agradaria que aquestes administracions i, sobretot, la més propera prenguessin consciència del que tenen aquí, que qualsevol municipi voldria una joia com aquesta que està a la mateixa alçada que el Museu Dalí.
Està insuficientment atès?
Les tres administracions compleixen perfectament amb les seves obligacions com a consorciats, és a dir, l´aportació que aprova anualment la junta de promotors del consorci. Però uns pares no només han d´acontentar-se de donar menjar i un lloc on viure al seu fill, sinó que també li han de satisfer altres coses com comprar-li sabates, millorar-li l´educació... doncs aquí igual. No només hem de complir amb les obligacions, sinó que també hem de tenir iniciatives i donar suport a determinats projectes o obres i, sobretot, difondre la seva imatge. Aquí és on l´Ajuntament hauria de posar l´èmfasi. Programar esdeveniments, simposis, actes i no traient-los, com fa.
És a dir, tenir-lo més en compte.
Exacte. Per això hem promogut el Dia del Castell, perquè sembla que no tinguem res a mostrar quan el castell podria ser el seu atractiu turístic principal.
Moltes ciutats franceses tenen les fortaleses com a centre neuràlgic de la seva economia.
Si el castell estigués a l´altre costat de la frontera, la fortalesa seria coneguda a escala mundial i no com ho és ara, dins l´àmbit dels historiadors i erudits. Jo mateix he viscut a Jaca, on hi ha una ciutadella petita, impulsada per Felip II, que cabria sencera dins el nostre pati d´armes. És impressionant com està cuidada, mantinguda, sostinguda i mimada. Nosaltres demanem que tots estimin i cuidin aquest fill tan preuat però una mica capritxós.
Com es pot revertir aquesta dinàmica?
Primer, amb un programa de difusió i, segon, traslladant esdeveniments, actuacions o festes dins del castell. Parlo d´una fira agrícola, d´una reunió de qualsevol institució, de festes de la policia, conferències, tot plegat que posi constantment el castell als mitjans de comunicació.
L´espai està adaptat?
Perfectament. Disposem d´espais oberts, sales de conferències, espais coberts adaptats a tot i, si no, es pot adequar. L´únic que demanem és que es respecti la fortalesa i els estatuts. El Consorci és receptiu a tot i els preus són irrisoris. Conèixer és estimar i, si l´estimessin, el defensarien.
En el passat, hi ha hagut propostes, però mai han reeixit.
En el cas del Museu Militar, ja teníem una dotació econòmica, a través de Foment, molt important, però ens va fallar el Ministeri de Defensa, perquè no va posar un petit capital i vam haver de retornar la de Foment. Però, siguem clars, tant de bo tinguéssim tants esdeveniments que a algun haguéssim de dir que no. El castell pot absorbir moltíssim més. Aquí tenim espais molt bonics per fer teatre, recreacions històriques...
Quan va conèixer el castell?
Mantinc vincles amb l´Empordà des del 1992. A mi m´agrada la història. La meva especialitat a l´exèrcit és enginyeria i, per tant, el tema de la fortificació i les tècniques constructives sempre m´han agradat. Així em vaig enganxar. A més, vaig tenir i tinc un company de viatge, mestre i expert que és el tinent general Carlos Diaz Capmany. El camí ha estat molt fàcil de la mà de don Carlos, és el meu exemple a seguir militarment, d´història i de persona. Si el castell va iniciar el seu vol, és gràcies a ell. Sense ell no estaríem aquí. El castell existiria, però seguiria arruïnant-se. Tampoc existiria el Consorci, ni les restauracions del castell, res del que s´ha fet al llarg d´aquests anys.