El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat prorrogar 14 dies més el toc de queda i la limitació de les trobades socials a deu persones, així com mantenir el límit al 70% d'aforament als actes religiosos i cerimònies civils, i requerir l'ús de passaport covid en establiments com gimnasos i restaurants. El vistiplau del TSJC arriba després que el Govern registrés al tribunal dimarts les restriccions que afecten drets fonamentals. Tant el toc de queda com la limitació de trobades van entrar en vigor el 24 de desembre per dues setmanes i per tant requerien d'una pròrroga per seguir vigents.
Aquest cop la fiscalia no s'ha oposat al toc de queda ni a la limitació de trobades socials de màxim 10 persones i veu justificat mantenir les mesures, tot i que sí que s'hi va mostrar en contra abans del Nadal.
En concret, el TSJC ha autoritzat el toc de queda d'una de la matinada a sis del matí als municipis de més de 10.000 habitants amb un índex d'incidència acumulada a 7 dies superior a 250 casos per cada 100.000 habitants. La llista actualitzada pel Govern inclou un total de 132 poblacions, nou dels quals són municipis illa.
També s'ha avalat la limitació de reunions familiars i socials a un màxim de 10 persones, i restringir al 70% l'aforament als actes religiosos i cerimònies civils, així com mantenir l'ús de passaport covid en establiments com gimnasos i restaurants.
Argumentari del tribunal
En l'argumentari exposat en la interlocutòria, els magistrats del TSJC reconeixen la importància de la pandèmia i les seves onades i esperen que les mesures que s'autoritzen contribueixin a mitigar "el risc" derivat d'activitats amb "important interacció social".
També exposen que fins ara la pandèmia ha continuat provocant "nombrosos" morts i hospitalitzats i ha "obligat" a prendre mesures preventives. "La sala no pot romandre aliena a l'enorme magnitud dels efectes", indiquen. A més, afegeixen que la situació presenta en aquestes dates unes característiques "bastant desfavorables" en què cal garantir els "limitats recursos" del sistema d'assistència sanitària.
Per tot plegat, conclouen que cal preservar drets fonamentals com "la vida, la integritat física i el dret a la protecció de la salut", representatius d'un interès públic comú i principal criteri a tenir en compte en plena pandèmia.
El TSJC avala el tancament de l'oci nocturn per Cap d'Any per contenir els contagis
El TSJC també ha tombat les al·legacions de la Fecasarm per evitar el tancament de l'oci nocturn dictat per la Generalitat per al passat Cap d'Any amb l'objectiu de prevenir els contagis de coronavirus, després que el 30 de desembre ja rebutgés, en primera instància, la suspensió cautelaríssima que reclamava la patronal. L'alt tribunal argumenta que com a conseqüència de l'evolució de les dades epidemiològiques a Catalunya "l'existència dels riscos per a la salut pública derivats de situacions de contacte social és indubtable" i "evident" i deixa clar que protegir els interès públic és d'una "entitat indubtablement major que la dels interessos que invoquen els recurrents".
El passat 30 de desembre, el TSJC va decidir mantenir tancat l'oci nocturn durant aquestes festes de Nadal, inclòs el Cap d'Any, i va donar de termini a la Generalitat fins ahir per presentar les al·legacions. Els magistrats van considerar que tot i que la nit del 31 de desembre és una de les més importants per al sector no es justificava la urgència de suspendre la prohibició d'obertura i ja van al·legar que l'interès general està basat en la salut pública i el fet d'intentar no col·lapsar els serveis sanitaris.
En la resolució del recurs conegut aquest dimecres, els magistrats segueixen la mateixa línia i conclouen que no es justifica la suspensió de les mesures dictades per la Generalitat. A més, el TSJC sosté que els perjudicis al sector de l'oci nocturn no són irreparables, un argument que la patronal ha dit que no comparteix després de les "miserables compensacions econòmiques aprovades per la Generalitat" i que, afegeixen, no cobreixen ni l'1% de les pèrdues des de l'inici de les restriccions.
Un dels motius en què la Fecasarm basava la seva sol·licitud per a la suspensió de les restriccions és que eren nul·les de ple dret en considerar que Catalunya no podia dictar mesures restrictives en matèria de seguretat pública, sigui amb estat d'alarma o no, perquè és una competència exclusiva de l'Estat.
Amb tot, Fecasarm, que haurà d'assumir les costes de fins a 2.000 euros, ha assenyalat que acata la resolució però ha anunciat que presentarà un recurs de reposició i ha insistit que les mesures "al marge de la il·legalitat de les mesures, aquestes son també desproporcionades, ineficaces i contraproduents".
