El Govern va reunir ahir dissabte els partits catalans amb representació a l'hemicicle català per polir els serrells de les eleccions del pròxim 14 de febrer. Tant l'executiu com els partits assumeixen ja que el decret d'ajornament electoral ha quedat sense efecte, per la qual cosa la campanya començarà el 29 de gener. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar divendres les seves raons per estimar la suspensió cautelar del decret, fet que implica que, fins que es resolgui de manera definitiva abans del 8 de febrer, la maquinària electoral segueix segons el que es preveu fins al 14-F i tots els partits ja estan immersos en la precampanya.
En la trobada telemàtica, el Govern va compartir la seva posició sobre la decisió judicial i va presentar noves prediccions epidemiològiques. El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, va oficiar la cita, a la qual també va acudir el director general de processos electorals, Ismael Peña-López, i el secretari general de Salut, Marc Ramentol. Fonts presents en la reunió van assegurar que va ser merament «informativa» i que totes les formacions van mostrar consens sobre el protocol dissenyat perquè es pugui votar amb seguretat. «S'ha acordat fer una crida a la participació per no desincentivar que la gent vagi a votar», apunta una font. «S'han pres totes les mesures per garantir que el 14-F vagi tan bé com sigui possible», assenyala una altra veu de l'oposició.
Garantir la seguretat
Garantir la seguretat El Govern es resigna al fet que la votació no se situï el 30 de maig com va decretar, per la qual cosa intensifica els seus missatges en defensa dels protocols dissenyats pel Departament d'Acció Exterior per incentivar una votació segura. La Generalitat tem que hi hagi ciutadans amb temor a acudir a les meses electorals i per això ha llançat un manual específic amb garanties sanitàries. En la reunió, Solé va defensar que «els col·legis i les meses electorals són espai segurs sigui quina sigui la data de les eleccions», encara que «caldrà garantir la seguretat de l'espai públic davant el risc que suposa en una situació de pandèmia mobilitzar 5,5 milions de persones». Pel que fa al decret impugnat, el conseller va assegurar que el TSJC «no qüestiona la validesa jurídica ni la competència del vicepresident per signar-lo». «Estem davant la incertesa que ha generat la decisió temporal del TSJC, però per responsabilitat i per servei a la ciutadania, Govern i partits ens hem conjurat per donar una resposta unànime i generar la confiança que necessita el ciutadà», va reblar.
«La por no val, hi ha garanties», va advertir el director general encarregat dels processos electorals abans de la trobada a Catalunya Ràdio: «És l'obligació de la ciutadania complir, com el policia o la infermera que li toca fer guàrdia». No obstant això, fins demà la Generalitat no aclarirà si els membres de les taules i altres operaris de la jornada tindran tests PCR o d'antígens a la seva disposició.
L'evolució de la COVID
L'evolució de la COVID L'evolució sanitària presentada per Salut coincideix amb les prediccions més favorables, encara que això no significa que les dades millorin. Es pronostica que fins a 730 persones podrien estar a les UCIs el 14 de febrer, sumat a la incertesa que genera la soca britànica, encara que l'RT estigui ara per sota d'1. Ramentol va dir en declaracions al canal 3/24 que, si les eleccions se celebren el 14 de febrer, es faran en un context de pressió assistencial «altíssima», amb entre 140.000 i 160.000 persones aïllades i prop de 700 persones a les UCIs catalanes, una situació «molt preocupant» perquè amb més de 600 pacients crítics «la desprogramació ja és bastant generalitzada». El Govern tornarà a convocar els partits en una sessió plenària probablement la setmana vinent per repassar l'estat de les mesures previstes per a la jornada electoral.
Els arguments del tribunal per mantenir el 14-F, amb una alta càrrega política, radiquen en el fet que «hi ha un interès públic molt intens» en la celebració de les eleccions perquè la «provisionalitat», el «bloqueig» i la «precarietat» institucional no poden allargar-se més a Catalunya. Els magistrats afegeixen que si les restriccions derivades del coronavirus no són més severes, com el confinament domiciliari, no hi ha motius per ajornar les urnes perquè les mesures vigents «no limiten desplaçaments per a activitats no essencials» i la postergació electoral «no està prevista en el marc normatiu estatal de l'estat d'alarma que admet expressament la celebració dels comicis».
