12 de desembre de 2020
12.12.2020
L'Empordà

L'independentisme pressiona el Govern amb una llei d'amnistia

Acció reivindicativa per demanar la llibertat dels presos del procés

12.12.2020 | 06:30
L'independentisme pressiona el Govern amb una llei d'amnistia

L'independentisme acomiadarà la legislatura i inaugurarà la precampanya electoral revifant la reclamació de l'amnistia per als polítics presos. El Parlament aprovarà, en el ple de la setmana que ve, l'últim abans de les eleccions previstes per al 14 de febrer, una proposta de resolució impulsada per JxCat, ERC i la CUP en la qual es reclama a les Corts l'aprovació d'una llei d'amnistia per a tots els encausats pel procés des de l'any 2013.

La proposta conjunta de JxCat, ERC i la CUP ha sigut registrada aquest dimecres i la Junta de Portaveus, en la qual les forces independentistes disposen de majoria, decidirà incloure-la en l'ordre del dia del ple de la setmana que ve. No es tracta, no obstant això, del mecanisme formal per portar una proposta a debat al Congrés, sinó de l'expressió d'una voluntat política que, en tot cas, ja no podria vehicular-se fins que es constitueixi el nou Parlament.

L'objectiu sembla, per tant, collar el Govern del PSOE i Unides Podem a favor de l'amnistia de cara a la precampanya electoral, tenint en compte que ni la reforma del delicte de sedició ni els hipotètics indults als líders del procés podrien arribar abans del 14 de febrer.

El text de la proposta defensa que l'amnistia ha de comportar l'«extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, qualssevol que fossin els seus resultats, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa».

La iniciativa assenyala que la llei d'amnistia «ha de partir d'entendre com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya o als fets derivats de la crítica de l'actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals que haguessin sigut perseguits penalment o administrativament des de l'1 de gener del 2013».

Tots els delictes possibles

En aquest sentit, detalla els delictes que hi hauria d'incloure: rebel·lió i sedició; malversació de cabals públics quan estigui en concurs amb el delicte de sedició, i els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets, així com els delictes vinculats a l'organització del 9-N del 2014 o l'1-O del 2017.
També s'hi incorporarien els actes d'expressió i opinió que hagin sigut valorats com a delictes d'incitació a l'odi vinculats al conflicte català; els delictes contra l'ordre públic «comesos en el marc de la lluita democràtica per l'autodeterminació i/o de les protestes i accions de crítica de l'actuació de les autoritats governatives i/o jurisdiccionals sobre el conflicte» a Catalunya, i altres actes que hagin sigut mediats per la realització dels actes amnistiats.

La resolució dels partits independentistes remarca que l'amnistia «ha d'anar acompanyada d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'Estat que inclogui el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya», i que ha de reparar els danys causats a les persones afectades.

Així mateix, insta la societat catalana a mobilitzar-se i a donar suport a una amnistia que permeti l'alliberament dels presos de l'1-O, el retorn dels dirigents independentistes a l'estranger, el final de totes les causes judicials obertes, i emplaça «tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d'un acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics».

El Suprem demana a la Fiscalia que informi sobre la petició d'indults

El Tribunal Suprem ha demanat a la Fiscalia que informi sobre la concessió de l'indult als líders independentistes condemnats pel procés. Fonts jurídiques han informat que l'alt tribunal ha sol·licitat al ministeri públic l'elaboració d'un informe, que és preceptiu però no vinculant per a la sala, de la mateixa manera que l'informe del Suprem tampoc ho és per al Govern central, que és qui acorda o no la concessió de la mesura de gràcia. Fonts de la Fiscalia asseguren que començaran a estudiar els expedients remesos pel Suprem sobre l'indult immediatament, però recorden que és una figura molt excepcional i de la qual en molt poques ocasions informa a favor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook