16 de agost de 2020
16.08.2020
L'Empordà

Tres anys del 17-A: a judici sense acusats per assassinat

17.08.2020 | 06:30
Ofrenes florals a la Rambla pel primer aniversari dels atemptats.

No només la possible impunitat simbòlica dels atemptats preocupa a les víctimes i familiars, també estan en joc les indemnitzacions

Els tres anys dels atemptats gihadistes del 17-A a Catalunya, la justícia ha deixat en portes del judici els tres únics supervivents de la cèl·lula sense processar per delictes d'assassinat, una decisió que les víctimes veuen amb decepció ja que amenaça de deixar-les sense indemnitzacions.

Amb un format adaptat a les mesures sanitàries, la pandèmia no impedirà avui l'acte d'homenatge amb el qual Barcelona recordarà aquella fatídica tarda del 17 d'agost de fa tres anys, quan el gihadisme va colpejar per primera vegada el cor de Catalunya, de la mà d'un grapat de joves de Ripoll d'origen magribí, i va deixar, en unes hores, 16 cadàvers i prop de 140 ferits.

Poc abans de les cinc de la tarda, Younes Abouyaaqoub donava inici a la massacre amb un atropellament massiu, al volant d'una furgoneta llogada zigzaguejant durant 800 metres a tota velocitat per unes Rambles plenes de turistes: va assassinar 15 persones i va deixar-ne ferides, almenys, 130 més. Després de deixar la furgoneta sobre el mosaic de Joan Miró de la Rambla, va caminar fins a la Zona Universitària de Barcelona, on va matar a ganivetades un jove per robar-li el cotxe en el seu intent de fugida, que va durar escassos dies. El 21 d'agost els Mossos l'abatien a unes vinyes del Penedès. Mentrestant, cinc dels terroristes es proveïen de ganivets i una destral per intentar, ja la matinada del 18-A, una altra matança al passeig marítim de Cambrils. Van morir tirotejats pels Mossos d'Esquadra després d'atropellar amb el seu cotxe un grup de transeünts, un dels quals va morir, i van apunyalar-ne dotze més quan van bolcar el vehicle.

Van ser aquests els atacs terroristes que van improvisar després de frustrar el gran atemptat que duien planejant des d'almenys 2016, amb la Sagrada Família com a principal objectiu, per a la qual cosa havien emmagatzemat en un xalet d'Alcanar un centenar de bombones de butà i entre 200 i 500 quilos de TATP –explosiu casolà conegut com a «mare de Satan»– que, segons els investigadors, volien fer esclatar el 20 d'agost.

Per efecte de la calor, la vigília del 17-A els explosius feien saltar pels aires el xalet d'Alcanar, en què van morir dos dels terroristes, entre ells Abdelbaki Es Satty, líder espiritual de la cèl·lula i qui va emprendre el 2015 l'adoctrinament del grup de joves com a imam de la mesquita de Ripoll. El 18 d'agost, Daesh reivindicava els atemptats.

Cap processat pels assassinats


Després de tres anys d'investigacions, l'Audiència Nacional ha tancat la causa principal dels atemptats sense cap processat pels 16 assassinats i els ferits que van provocar els sis terroristes morts en els atacs de Barcelona i Cambrils. La sala penal ha obert judici oral per delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació d'explosius i estralls contra dos dels presumptes membres de la cèl·lula: Mohammed Houli Chemlal –supervivent de l'explosió d'Alcanar– i Driss Oukabir, germà d'un dels morts i al nom del qual es va llogar la furgoneta utilitzada en l'atropellament massiu.

En un criteri compartit per la Fiscalia i algunes de les acusacions -Generalitat i Ajuntament-, la sala cenyeix el paper d'aquests dos processats a la pertinença a la cèl·lula i els preparatius de l'atemptat frustrat, sense vincular-se directament amb els atacs a Barcelona i Cambrils, tot i que ha deixat oberta la porta al fet que les parts ho plantegin en el judici. Més tangencial seria la participació del tercer processat, Said Ben Iazza, a qui l'Audiència processa per col·laboració amb organització terrorista, entenent que la seva intervenció es va limitar a facilitar la furgoneta frigorífica en què van transportar el peròxid d'hidrogen necessari per fabricar els precursors dels explosius, així com la documentació per adquirir-lo.

Decepció entre les víctimes

Gran part de les acusacions particulars exercides per les víctimes –incloses les col·lectives, com l'AVT o la de l'11M– s'han afanyat a desmarcar-se de la Fiscalia, amb escrits que plantegen penes superiors als 2.000 anys de presó i presó permanent revisable per als processats, pels assassinats i intents d'assassinats dels atacs.

No només la possible impunitat simbòlica dels atemptats preocupa a les víctimes i familiars dels morts: també estan en joc les indemnitzacions que els puguin correspondre en sentència pels danys i seqüeles que arrosseguen i que sumen xifres milionàries. En el cas que els processats es declaressin insolvents, les indemnitzacions podrien ser assumides per l'Estat, d'acord amb la Llei de Protecció de Víctimes de Terrorisme, però aquesta solució s'endevina més improbable si després del procés penal no hi ha condemnats pels morts i ferits en els atemptats.

Robert Manrique, portaveu de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme, no amaga la seva «decepció» amb el procés judicial, que a parer seu permetria a l'Estat estalviar-se indemnitzacions milionàries. «Com es pot entendre que aquests tres processats no sabien el que farien els seus companys?; no són nou llops solitaris», lamenta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook