07 de febrer de 2020
07.02.2020

Jéssica Albiach: «El pressupost pot ser la primera pedra d'un govern progressista»

Entrevista amb la presidenta d'En Comú Podem al Parlament després d'una setmana moguda al Parlament de Catalunya

07.02.2020 | 06:30

Al final, els comuns s'han sortit amb la seva: pressupostos i eleccions.

Bé, realment no és la nostra. Per a nosaltres una de les necessitats de Catalunya eren els pressupostos, per això ens vam asseure a negociar-los. Tot i que no són els que faríem nosaltres si estiguéssim al govern, hi ha mesures destacables: tenim la reforma fiscal més progressista i redistributiva dels darrers vint anys, que ajuda a caminar cap a la justícia social. A més, vam aconseguir mesures molt necessàries després d'anys de retallades, com 70 milions per a escoles bressol, la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, millorar en transport públic, l'atenció a les supervivents de les violències masclistes...

Comparteix amb Torra que la legislatura estava esgotada?

Veníem advertint feia temps que aquest govern ja no se sostenia, que cada cop hi havia una lluita més descarnada entre els socis, que no tenien un projecte compartit. Per això demanàvem que, per honestedat, es convoquessin noves eleccions. Per tant no és que ens haguem sortit amb la nostra, sinó que vam fer un anàlisi de què necessitava Catalunya, vam plantejar aquestes dues mesures, pressupostos i eleccions, i aquesta setmana el president Torra per fi ha assumit la realitat i ha pres una mesura sensata.

Té sentit aprovar uns pressupostos que el govern no podrà desenvolupar?

La ciutadania no pot esperar ni un dia més. Estem liderant rànquings de la vergonya en àmbit estatal en matèria de dependència, llistes d'espera sanitàries, barracons als centres educatius... no podem fer pagar a la gent la incapacitat dels polítics d'arribar a acords. A més, aquests pressupostos poden ser la primera pedra del govern progressista que ha de tenir Catalunya després de la convocatòria electoral.

Han exhibit molt bona sintonia amb ERC. Veuen més a prop aquest govern progressista?

Tenim l'obligació, com a forces progressistes, de posar-nos d'acord. S'ha acabat el temps de les majories absolutes, i ens volem entendre amb totes les forces que vulguin lluitar contra la desigualtat i el canvi climàtic, avançar en el feminismes... i que estiguin a favor del diàleg.

En canvi, amb JxCat no han mostrat la mateixa sintonia: no van ni aparèixer junts a la foto de l'acord dels pressupostos.

Sabem que JxCat ha acceptat molt a contracor algunes de les mesures que nosaltres hem negociat, com la reforma fiscal. També hem vist com JxCat no sempre ha apostat pel diàleg, i va votar en contra de la investidura d'un govern progressista de coalició a l'Estat. El nostre projecte i el de JxCat són antagònics.

Quan haurien de ser, les eleccions anunciades per Torra?

Immediatament, al dia següent de l'aprovació dels pressupostos: com més aviat, millor.

El fet que Torra no hagi posat una data, els fa témer que es pugui dilatar en el temps?

Jo no vull desconfiar del president. Ell va ser el primer que va assumir la realitat dient que la legislatura ja no tenia recorregut, i aquesta setmana hem escoltat acusacions molt greus entre els socis de govern. Per tant, no té sentit allargar-ho.

S'acabarà celebrant la mesa de bilateral de diàleg de PSOE i ERC abans de les eleccions?

Estic convençuda que així serà. De fet, el Govern ja ha confirmat que se celebrarà. Jo demano una mica de comprensió per la gran complexitat que tenim ara mateix a Catalunya. Entenc les reserves per la por que alguns grups polítics poguessin fer-ne un ús electoralista, però és una bona notícia que no es deixi perdre cap oportunitat per avançar en el diàleg.

A la comissió del 155 va demanar als presos de l'1-O que facin més «autocrítica».

Dimarts vam constatar una situació d'absoluta anomalia democràtica en veure comparèixer l'anterior govern a la presó. Ja vam dir que la sentència era injusta, desproporcionada, i que els errors que es van poder cometre la tardor de 2017 eren polítics. Hem reclamat des del primer moment la llibertat dels presos polítics, i insistim que la via més ràpida i eficaç és la reforma del codi penal per eliminar el delicte de sedició. Però també és cert que vam trobar a faltar una certa autocrítica que sí que hem escoltat per part d'altres dirigents independentistes, com Carme Forcadell.

En àmbit estatal, el govern del PSOE-Podem ha començat sense estridències. Com valora aquests primers compassos?

Som dues formacions diferents, però hem posat per davant uns objectius comuns i actuem des de la lleialtat al projecte que hem signat. Ara es començaran a negociar uns pressupostos, que estic segura que no només seran beneficiosos per a la resta de l'Estat sinó per Catalunya. També vull posar en valor que, a la campanya de les generals, Pablo Iglesias va ser l'únic que apostava pel diàleg com a única via de resolució del conflicte amb Catalunya, i ha aconseguit que el PSOE es mogui. Ja es parla de conflicte polític i que s'està activant d'una taula del diàleg on es podrà parlar de tot.

Ha visitat Llafranc, on ha vist els efectes del temporal «Gloria» i s'ha reunit amb SOS Costa Brava. Quin ha de ser el futur del litoral gironí?

El temporal ha posat de relleu dues qüestions: la primera, que cal derogar la Llei de Costes del PP, que ha deixat el litoral desprotegit, i l'altra, que cal abanderar una lluita contra el canvi climàtic. A més, durant la tramitació dels pressupostos estarem amatents perquè arribin totes les partides que calguin per refer el litoral.

Què opinen del Pla Director?

Cal deixar enrere la política especulativa i el model de turisme depredador que està mercantilitzant els recursos i la terra. Hem de començar a protegir el territori amb una visió integral. Hem de buscar un equilibri entre espais forestals, conreus, zones urbanitzades, indústria, infraestructures... En aquest sentit, la moratòria que s'ha plantejat per part del govern és insuficient, i estem més en la línia de SOS Costa Brava. També estem en contra de la perllongació de la C-32 entre Blanes i Lloret, en què el govern té una doble moral: per una banda diu que lluita contra el canvi climàtic, però per l'altra permet un projecte que acabarà amb 60.000 arbres i que té molta gent en contra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook