L'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva han sol·licitat al Tribunal Suprem que el judici a la cúpula del procés se celebri a Barcelona i no a Madrid, per preservar els seus drets com a acusats i reduir els costos del procediment.
Així ho demanen Junqueras i Romeva, tots dos d'ERC, en l'escrit de conclusions, que interposaran davant el Tribunal Suprem, on en les pròximes setmanes se celebrarà el judici en el qual afronten una petició fiscal de 25 i 16 anys de presó, respectivament.
La defensa dels exconsellers Oriol Junqueras i Raül Romeva demana l'absolució dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació perquè «abans que independentistes» són uns polítics «pacifistes» que creuen que són víctimes d'una «persecució» al moviment independentista.
L'escrit de 115 pàgines de la defensa liderada per l'advocat Andreu Van den Eynde apunta a l'anterior Govern de Mariano Rajoy i, en aquest sentit, remarca que l'origen d'aquesta causa és la «instrumentalització del procés penal per a la persecució d'un moviment que, pacíficament, anhela un objectiu polític legítim en democràcia».
Segons l'escrit, per a la preservació dels drets dels acusats «caldria» que la vista del judici «pogués ser celebrada a la localitat de Barcelona, en instal·lacions del poder judicial idònies per a la seva correcta celebració».
La defensa al·lega que, d'aquesta forma, hi hauria més proximitat entre els acusats i les seves famílies i advocats, que per «raons òbvies» no podran traslladar ni els seus domicilis ni els seus despatxos «permanentment» a Madrid mentre duri la vista en l'alt tribunal.
Amb el trasllat a Barcelona de la vista també s'obtindria una reducció de costos del procediment, «donada l'evident distància entre la seu del Tribunal i la majoria dels elements associats al plet, com acusats, advocats i testimonis», raona l'escrit.
Per a la defensa de Junqueras i Romeva, administrar justícia és una tasca que no pot quedar «aliena» a la necessitat de «preservar l'interès públic» i, en concret, «la normal necessitat de racionalització de mitjans i evitació de costos innecessaris».
L'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras assegura que l'única violència en el procés la van posar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O i al·lega que la declaració d'independència va ser una «expressió» de «voluntat política» per generar un escenari de «negociació multilateral».
Així ho sosté Junqueras en l'escrit de conclusions que interposarà al costat de l'exconseller Raül Romeva, tots dos d'ERC, amb vista al judici a la cúpula del procés que s'iniciarà en les pròximes setmanes en el Tribunal Suprem, en el qual demanen la seva absolució en defensar que no van cometre rebel·lió -ja que la violència és una «invenció»-, ni sedició ni malversació.
En l'escrit, l'advocat Andreu Van Den Eynde reconeix que el referèndum de l'1-O va ser l'«única decisió d'execució unilateral» que van dur a terme Junqueras i Romeva des del Govern, encara que precisa que això no suposa cap delicte perquè votar no ho és i perquè tampoc van incórrer en despesa pública.
ERC vol l'Estat al banc d'acusats
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va afirmar ahir que els republicans volen que el judici al Suprem contra els dirigents independentistes processats per l'1-O serveixi per acusar l'Estat d'una «persecució judicial» a l'independentisme.
Vilalta va assegurar que pretenen «asseure l'Estat al banc dels acusats» per produir un «efecte bumerang» de la causa de l'1-O, i ha afegit que en aquesta línia es concreten els escrits de la defensa.
Així doncs, va explicar que basaran la seva argumentació en tres pilars centrals. El primer és defensar la «legitimitat i la legalitat» del seu projecte polític els últims anys; en segon lloc, rebutjar els delictes de què s'acusa els processats -«fer un referèndum no és cap delicte» i «no hi ha ni hi haurà violència»-; i el tercer, acusar les institucions de l'Estat i la justícia espanyola de voler «eliminar» l'independentisme amb una «vulneració flagrant dels drets».
