n El Consell de Ministres va decidir impugnar davant del Tribunal Constitucional la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya contra el Rei i la monarquia, en veure en aquest text «un nou intent» d'iniciar un altre procés unilateral «que desemboqui en la proclamació d'una hipotètica república» catalana, va explicar la portaveu del Govern espanyol, Isabel Celáa.
La impugnació es presentarà malgrat el criteri contrari expressat pel Consell d'Estat, que en l'informe encarregat pel Govern central exposa que la moció del Parlament no constitueix «objecte idoni per a la seva impugnació», però el Govern de Sánchez no comparteix aquesta argumentació i acudirà al Constitucional.
La resolució aprovada l'11 d'octubre al Parlament català va ser proposada per En Comú; reivindica els valors republicans i aposta per «l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia». També rebutja i condemna «el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català», ja que considera que va justificar les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017.
Isabel Celaá va explicar que el Consell d'Estat «entén» que la resolució del Parlament constitueix un «greu atemptat contra el principi de lleialtat institucional», a més d'una declaració política «que manifestament degrada la forma política de l'Estat espanyol i els principis democràtics que la Constitució consagra», així com una «falta de respecte» al cap de l'Estat.
Però encara que el Consell d'Estat entén que la resolució té una naturalesa «netament política», doncs «no produeix efectes jurídics de cap tipus», el Govern socialista creu que és «inconstitucional» per dos arguments fonamentals. D'un costat, constitueix «un nou intent» del Parlament d'iniciar un «procés unilateral que desemboqui en la proclamació d'una hipotètica república» catalana, la qual cosa «contravé» la Constitució i l'Estatut.
El ple de l'Ajuntament de Barcelona va acordar ahir «rebutjar i condemnar el posicionament del Rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre», i va apostar per l'abolició de la monarquia.
Ho va acordar mitjançant una declaració institucional promoguda per la CUP i que han signat el Govern d'Ada Colau, PDeCAT, ERC i els dos regidors no adscrits (Gerard Ardanuy (Demòcrates) i Joan Josep Puigcorbé), mentre que han descartat signar-la Cs, el PSC i PP.
El text reafirma el compromís de l'Ajuntament amb els valors republicans, aposta per l'abolició «d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia» i critica la judicialització de la política i la violència que sosté que s'ha exercit contra els drets fonamentals. La declaració també acorda «reprovar els actes repressius en contra de la ciutadania i condemnar les amenaces d'aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'amenaça de la il·legalització de partits polítics catalans».
