07 de octubre de 2018
07.10.2018
L'Empordà

Sant Julià, un any després

Centenars de persones es van concentrar ahir a l'exterior del pavelló de Sant Julià de Ramis, ara convertit en plaça 1 d'Octubre, per recordar que un any enrere la Guàrdia Civil els va impedir votar.

07.10.2018 | 06:30
Sant Julià, un any després

Sant Julià de Ramis es va convertir ahir en l'epicentre de les comemoracions de l'1 d'octubre a les comarques gironines. La petita població del Gironès va reviure ahir l'1 d'octubre amb un acte que va tenir els veïns del poble -i els de Sarrià de Ter- com a protagonistes. «El poble mana, el govern obeeix» va ser un dels crits que més es van poder escoltar. Centenars de persones es van aplegar a la plaça 1 d'Octubre, just a fora del pavelló, on fa un any la Guàrdia Civil va impedir per la força les votacions abans que hi pogués arribar el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El Govern en ple, encapçalat pel president, Quim Torra, va assistir a l'acte i tot seguit es va reunir de forma excepcional a l'ajuntament de Sant Julià, des d'on van fer una declaració institucional.

L'emoció es palpava en l'ambient, especialment entre els veïns que un any enrere havien intentat defensar allà mateix les urnes amb els seus cossos. Molts dels assistents -alguns dels quals havien demanat festa a la feina per no perdre-s'ho- anaven abillats amb les samarretes corall o grogues de l'11-S i no deixaven de fer-se selfies per immortalitzar el moment. Una gran estelada presidia la plaça, on es van aparcar diversos tractors com el que l'1 d'octubre de 2017 es va situar just davant de l'entrada del pavelló per intentar barrar el pas a la Guàrdia Civil. També hi havia un 600 absolutament decorat amb motius independentistes que també es va fer molt popular un any enrere. Des de primera hora del matí, els veïns van començar a repartir coca i xocolata desfeta entre els assistents i l'equip de RAC1 va emetre el seu programa insígnia, El Món a RAC1, en directe des de la mateixa plaça. El periodista Jordi Basté va entrevistar via Skype Carles Puigdemont, que va poder saludar per via telemàtica molts dels seus antics veïns.

La primera filera de cadires va quedar reservada als polítics i líders socials empresonats o a l'estranger. La resta de seients van anar essent ocupats, paulatinament, per tot els membres del govern i altres representants polítics. També hi havia l'esposa de Puigdemont, Marcela Topor. El president del Parlament, Roger Torrent, exalcalde de la veïna població de Sarrià i que l'1-O de 2017 va passar bona part del dia a Sant Julià, va ser rebut amb forts aplaudiments. Torrent va acompanyar un grup de veïns de Sarrià, entre els quals també hi havia l'actual alcalde, Narcís Fajula, que van resseguir el camí que havien fet l'any passat, quan van córrer cap a Sant Julià després d'assabentar-se que hi havia càrregues policials.

A les 9.03 -just l'hora en què la Guàrdia Civil va fer acte de presència l'1-O del 2017- van començar els actes oficials. Els Trabucaries de la Costa Roja, acompanyats d'altres colles, van disparar salves d'honor en reconeixement a les víctimes de les càrregues policials de fa un any. Tot seguit, els Marrecs de Salt van aixecar un pilar de quatre, tot desplegant una pancarta on es podia llegir la paraula «democràcia». Mentrestant, un grup d'artistes van començar a pintar a la paret del pavelló un grafit que simbolitza les càrregues policials.

Tot seguit van prendre la paraula dos veïns de Sant Julià, que van reivindicar l'1 d'octubre i van considerar que «des de sempre, l'Estat espanyol només ha conegut la repressió» per acabar amb les veus dissidents. A continuació, van repartir clavells als polítics presents i els van demanar que passin a l'acció per implementar la república, i que «pensin» en el que va passar dissabte amb l'actuació dels Mossos a Barcelona.

Després dels parlaments de Torra, Torrent i l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, que va llegir una carta d'Oriol Junqueras, va arribar un dels moments més emotius del matí. Els veïns van fer arribar una urna -a través d'una cadena humana, com l'any passat- fins a l'interior del pavelló, on, aquesta vegada sí, es va poder votar de forma simbòlica.

Tot seguit, els membres del Govern es van dirigir a l'ajuntament, on van celebrar un consell executiu extraordinari. A fora del consistori els van esperar mig centenar de veïns, que després de la declaració institucional que va llegir Torra van reclamar a l'executiu més fets i menys retòrica. El president se'ls va acostar per saludar-los i els va garantir que l'executiu «no té por», però els va demanar que estiguin al seu costat.

Mentrestant, al pavelló, els actes van continuar durant tot el dia. Tothom que va voler va poder escriure cartes i missatges als polítics empresonats i a l'estranger, mentre que també van poder escriure els seus pensaments en un a pissarra gegant. Al migdia es va inaugurar l'exposició Crònica contra la por, del pintor i escultor José Luis Terraza, i la mostra fotogràfica de Toni Ferragut, que retrata les vivències de l'1-O a Sant Julià a través de trenta imatges.

Malgrat que durant tot el dia va haver-hi servei de bar, al migdia es va fer una arrossada popular. A la tarda, l'antropòleg Manuel Delgado va oferir una xerrada-col·loqui i, a partir de les sis de la tarda, va haver-hi nombroses actuacions musicals -PelukAss, Orquestra Maribel, Masovera Barbuda, Pulpopop, Germà Negre, Fina, Carmen 113, Ramon Mitjaneta...- mentre es projectaven imatges relacionades amb l'1-O a Sant Julià. Així, el poble de Sant Julià commemorava l'efemèride que fa un any el va col·locar en primera línia política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook