03 de octubre de 2017
03.10.2017
40 Ańos
40 Ańos

La violčncia policial no atura el referčndum

03.10.2017 | 06:30
La violčncia policial no atura el referčndum

Centenars de milers de persones (tres milions segons el Govern de la Generalitat) es van mobilitzar ahir a Catalunya per votar en el referèndum d'autodeterminació convocat per l'Executiu català i per barrar el pas als col·legis electorals a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que tenien ordres judicials d'impedir la consulta. Precisament les violentes càrregues que la Guàrdia civil i la Policia Nacional van fer a primera hora del matí per poder entrar en col·legis de tot Catalunya (entre els quals hi havia el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont) van deixar un balanç de 844 persones ferides (249 a les comarques gironines) i van generar una onada de crítiques al Govern de Mariano Rajoy procedents no només de Catalunya i Espanya, sinó de destacats dirigents internacionals. A última hora de la nit, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, anunciava que 2,2 milions de persones (sobre un cens de 5,3) havien votat en el referèndum, i que el 90% havia optat pel sí.

Les declaracions més contundents contra aquestes actuacions policials les va pronunciar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que a dos quarts d'onze de la nit va comparèixer acompanyat pel seu Govern per anunciar, en una declaració institucional, que en els propers dies traslladaria els resultats d'ahir al Parlament de Catalunya perquè apliqui la llei del referèndum, o el que és el mateix, perquè declari la independència. Abans, Puigdemont havia tingut paraules d'agraïment per a les persones ferides durant la jornada, havia denunciat que «Espanya ha escrit una pàgina vergonyosa en la seva relació amb Catalunya», i havia apel·lat a la comunitat internacional i en especial a la Unió Europa assegurant que Catalunya s'havia guanyat el dret de formar-ne part amb un estat propi.

Una lectura del tot diferent n'havia fet unes hores abans el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que, sense fer cap referència als ferits, havia defensat l'actuació de la Guàrdia civil i de la Policia Nacional i havia culpat el Govern de Catalunya dels aldarulls. Després de dir que «no hi ha hagut un referèndum d'autodeterminació a Catalunya» anunciava que demanarà comparèixer al Congrés per explicar els fets d'ahir i que obrirà un «procés de reflexió» amb tots els partits sobre el futur d'Espanya.

Tensió i violència

Les ordres que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia donat a Mossos d'Esquadra, Guàrdia civil i Policia Nacional perquè precintessin abans de les vuit del matí d'ahir els col·legis electorals havien portat grups de persones a tancar-se en nombrosos d'aquests establiments durant tot el cap de setmana, celebrant-hi activitats diverses, per impedir l'acció de les forces de seguretat. A primera hora del matí d'ahir, escamots de la Guàrdia civil i de la Policia Nacional es van presentar en alguns d'aquests col·legis, amb material antiavalots, disposats a desallotjar les persones presents, confiscar el material electoral (urnes i paperetes, sobretot) i precintar els locals. Malgrat l'elevada presència ciutadana (amb mainada i gent gran entre els congregats), els agents van carregar amb violència en nombrosos indrets, arribant a usar pilotes de goma i gasos lacrimògens. Així, es van viure escenes de molta tensió en indrets de la ciutat de Girona com el Col·legi Verd i el de Taialà, i en altres punts de les comarques gironines, com Garrigàs, la Tallada, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. En molts d'altres es van aixecar barricades improvisades amb contenidors, tanques i vehicles per mirar d'impedir el pas de la policia.

A Sant Julià de Ramis, precisament, hi havia de votar Puigdemont, que finalment ho va haver de fer a Cornellà del Terri. De fet, també a primera hora del matí, i davant de possibles actuacions policials, el Govern de la Generalitat ja havia anunciat que posava en marxa un cens universal que permetia que qualsevol ciutadà votés en qualsevol col·legi electoral de Catalunya (també es permetia votar sense sobre, i fins i tot dur la papereta des de casa). Les accions policials contra aquest sistema i contra el vot telemàtic van dificultar la votació durant bona part de la jornada allargant les cues als col·legis electorals que estaven oberts, i afegint més dubtes als que ja existien sobre la validesa dels resultats: diverses persones van difondre a través de les xarxes imatges que mostraven com havien pogut votar més d'una vegada en indrets diferents.

Mentre tot això passava, els Mossos d'Esquadra van complir allò que havia anunciat el seu responsable, el major Trapero, que farien: es van personar als centres electorals oberts, van demanar a les persones que hi havia que els abandonessin, i si detectaven que hi havia risc d'enfrontaments, aixecaven acta de la situació. Encara que en diferents moments de la jornada també es va poder veure en acció escamots antiavalots dels Mossos, des del Govern central es va criticar aquesta manera de fer de la policia catalana. I fins a sis jutjats diferents investiguen els Mossos per suposada inacció durant la jornada electoral arran de denúncies de particulars.

Una setantena de ferits també han presentat denúncies contra l'actuació de la Guàrdia civil i la Policia Nacional, sobre la qual també treballa el Síndic de Greuges i que va ser desqualificada pel conseller Turull: «L'Estat espanyol s'ha posat en una situació molt compromesa davant del món en la vulneració dels drets humans, i haurà d'acabar responent davant de tribunals internacionals». De fet, la mateixa Generalitat ha denunciat aquests fets als jutjats per delictes de lesions, danys en béns de domini públic i privat, coaccions i amenaces, desordres públics i contra els drets individuals per part de funcionaris.

També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va condemnar les càrregues policials i va demanar la dimissió del president Rajoy. I dirigents polítics espanyols com Pablo Iglesias o Manuela Carmena es van afegir a les crítiques a l'actuació policial, que també van ser denunciades en una concentració de protesta a Madrid.

Fins a l'àmbit esportiu, va arribar la protesta per l'actuació policial, perquè el FC Barcelona va anunciar la seva intenció de suspendre el partit que l'enfrontava ahir a la tarda a Las Palmas en desacord amb els fets. Però davant de les amenaces de les autoritats esportives relatives a la pèrdua de punts, va optar per fer jugar el partit a porta tancada: «Perquè el món vegi el que està passant a Catalunya», va dir el president blaugrana, Josep Maria Bartomeu.

El món ho va veure, el que va passar ahir a Catalunya, fins i tot abans que jugués el Barça, perquè des del matí van començar a arribar missatges de destacats dirigents internacionals de condemna de l'actuació policial, i les crides al diàleg entre les autoritats espanyoles i catalanes: el primer ministre belga, Charles Michel, el líder socialdemòcrata alemany Martin Schulz, el dirigent laborista britànic Jeremy Corbyn, la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, polítics francesos com Jean-Luc Mélenchon o Benoît Hamon... Comentaris crítics que també es van traslladar a nombrosos mitjans de comunicació internacionals, que van dedicar amplis espais a la jornada a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema