30 de desembre de 2016
30.12.2016

JxSí i la CUP pacten la llei de desconnexió de Catalunya

L'article 1 estableix que «Catalunya es constitueix en una República de dret, democràcia i social» ?Deixen obert l'epígraf de la norma sobre el referèndum per intentar incorporar els «comuns»

30.12.2016 | 06:30
Els portaveus de CUP i JxSí, en una reunió al Parlament al gener.

JxSí i la CUP han arribat a un «acord polític global» sobre la llei de transitorietat jurídica, la norma que ha d'establir la legalitat catalana per convocar un referèndum i que té la voluntat de garantir la «màxima seguretat jurídica» en la transició a la República si es guanya el referèndum. Segons van informar els dos grups parlamentaris a través d'un comunicat, l'article 1 del text estableix que «Catalunya es constitueix en una República de dret, democràcia i social».

L'acord deixa «pendent de concretar» l'epígraf de la llei que «dota i habilita les institucions públiques catalanes de les eines per a l'exercici del dret a l'autodeterminació», és a dir, l'empara per convocar un referèndum. Aquest aspecte s'ha deixat obert per tal d'incorporar «el major nombre de forces polítiques en la preparació i convocatòria d'un referèndum», en referència als «comuns».

Després de sis mesos de negociacions, JxSí i la CUP van anunciar ahir que han arribat a un acord sobre la principal llei de desconnexió, l'anomenada llei de transitorietat jurídica. De fet, una resolució aprovada en el marc del debat de política general estableix que la llei havia d'estar acabada abans del 31 de desembre.

JxSí i la CUP no van donar detalls del contingut i es van limitar a explicar els àmbits de la normativa per tal d'evitar qualsevol actuació del govern espanyol. De fet, els dos grups no tenen intenció de registrar-la al Parlament per tal que no es puguin emprendre accions legals en contra la norma.

Segons el comunicat, l'objectiu de la llei s'expressa en l'article 1 que estableix que «Catalunya es constitueix en una República de dret, democràcia i social». Tal com va avançar el portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, en una entrevista, la transició a la República només es farà efectiva en cas que el sí guanyi el referèndum per la independència. La voluntat de la llei és garantir «la màxima seguretat jurídica en la transició a la República», és a dir, que no hi hagi un buit legal en el pas d'una legalitat a l'altra.

A banda del preàmbul, la llei està formada per 9 epígrafs que fan referència a nacionalitat i territori; la successió d'ordenaments i administracions; els drets i els deures; el sistema institucional; el poder judicial i l'administració de la justícia; les finances; el referèndum d'independència; el procés constituent i les disposicions finals i d'inaplicació.

Els dos grups expliquen que estan treballant en diferents escenaris per incorporar el major nombre de forces polítiques en la preparació i convocatòria del referèndum. Per això, l'epígraf que fa referència al referèndum es troba «pendent de concretar».

Reaccions de l'oposició

El secretari de comunicació de C's, Fernando de Páramo, va afirmar que la llei és un «parany» per evitar la seva impugnació i va retreure al Govern que estigui pensant cada minut en com saltar-se les lleis i en com enganyar la justícia. Des del PSC, la portaveu Eva Granados va denunciar «l'opacitat» de JxSí i la CUP. «Anuncien la llei però no la traslladen al registre del Parlament. Per a nosaltres, el que no està registrat no existeix. Forma part d'un joc d'astúcies que no porta enlloc», va reblar.

També el portaveu de CSQP al Parlament, Joan Coscubiela, va qualificar la llei de «placebo polític» per acontentar els compromisos sense complir-los i va afegir que és una llei «clandestina» per burlar l'Estat i es pot convertir en un altre «autoengany induït». Finalment, des del PPC, Xavier García Albiol, va advertir que la llei «confirma que s'està intentant saltar l'estat de dret i avançar cap a un camí que no porta res de bo».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema