16 de desembre de 2016
16.12.2016
40 Años
40 Años

Forcadell denuncia que l'Estat utilitza el poder judicial per "coartar" un Parlament democràtic

La presidenta del Parlament assegura que "el que està en joc és la democràcia i no el futur polític d'una persona"

16.12.2016 | 13:24
Forcadell denuncia que l'Estat utilitza el poder judicial per "coartar" un Parlament democràtic

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha declarat durant menys de 40 minuts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un presumpte delicte de prevaricació i desobediència. A la sortida del tribunal Forcadell s´ha abraçat i ha saludat les autoritats que l´havien acompanyat fins a les portes del TSJC. L´expresident de la Generalitat Artur Mas, consellers del Govern i presidents dels grups parlamentaris, entre d´altres. Tal com han fet a l´arribada, càrrecs institucionals i concentrats han entonat els segadors. Forcadell només ha respost preguntes dels seus advocats i té previst explicar el contingut de la seva declaració en una compareixença des del Parlament.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha denunciat, en sortir de declarar davant el TSJC, que l'Estat i el govern espanyol estan "utilitzant el poder judicial per coartar el dret a debatre d'un Parlament democràtic". Per a Forcadell, això i portar-la a ella davant els jutges per la votació i el debat del Procés Constituent és "un pas més" en el que considera que és l'intent de l'Estat de "vulnerar la separació de poders". La presidenta, a més, creu que després d'això "el que està en joc és la democràcia i no el futur polític d'una persona", i ha garantit que el Parlament seguirà permetent debatre "sobre tot el que interessa als ciutadans". "No podem obrir la porta a la censura, perquè si l'obrim ja no la podrem tancar", ha dit, tot afegint que "cap tribunal pot impedir" que la cambra catalana "debati sobre la independència".

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha dit aquest divendres davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que si els ciutadans poden parlar sobre la independència al carrer, també ho han de poder fer els diputats del Parlament. Forcadell també ha reclamat a la magistrada que instrueix la causa contra ella i als fiscals que l'acusen que garanteixin la seva inviolabilitat parlamentària. En la seva declaració judicial com a investigada per permetre la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, Forcadell només ha respost les preguntes del seu advocat defensor, durant uns 35 minuts, i ha assegurat que no hi havia cap informe jurídic que prohibís permetre votar les conclusions.

Segons han explicat fonts jurídiques després de la breu declaració, Forcadell ha respost de forma ràpida, concisa però "fil per randa" i "sense deixar-se res", les 25 preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde. Així, ha iniciat el relat recordant que ella no té formació jurídica, sinó que era professora, i que després va ser presidenta de l'ANC abans de ser presidenta de la cambra catalana. Ha explicat tota la tramitació parlamentària des de la resolució d'inici del procés constituent, el 9 de novembre de l'any passat, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC), fins el debat parlamentari del 27 de juliol.

Així, per a ella, el TC va anul·lar el desembre de l'any passat la resolució del 9-N i va advertir que no es podia tornar a debatre i votar ni tampoc desenvolupar-la, però no va prohibir debatre sobre la independència. Quan al gener passat es va crear la comissió d'estudi del procés constituent, el govern espanyol va presentar un incident d'execució de sentència davant del TC, però el grup parlamentari del PP va participar de la comissió, les sessions de la qual eren públiques. El 19 de juliol la comissió va aprovar les seves conclusions i molts pocs dies després el TC va resoldre l'incident d'execució reiterant que no es podia desenvolupar la declaració del 9-N.

La Mesa del Parlament no va incloure la votació de les conclusions en l'ordre del dia del ple del 27 de juliol, però el mateix dia del ple la CUP i JxSí van sol·licitar alterar l'ordre del dia per incloure el seu debat i votació. Això és el que el govern espanyol va impugnar davant del TC i ha portat Forcadell davant dels tribunals.

Entre tota aquesta tramitació, es van fer diversos informes jurídics sobre la qüestió. Segons Forcadell, cap d'aquests informes prohibia explícitament votar les conclusions de la comissió, i, de fet, un informe del passat setembre hauria avalat que la presidenta permetés la seva votació en el ple. Per a ella, la comissió no derivava directament de la resolució del 9-N anul·lada ni tenia efectes jurídics o vinculants.

El mateix dia del ple els màxims responsables del servei jurídic de la cambra van entrar una nota informativa al registre on instaven la presidenta a recordar als diputats la interlocutòria del TC de pocs dies abans, que advertia que no es podia desenvolupar la resolució del 9-N. Segons fonts jurídiques, Forcadell no es va prendre aquesta nota com una prohibició del debat ni com un "conflicte de legalitats".

Per a la presidenta del Parlament, quan la comissió d'estudi va aprovar les seves conclusions es va donar per tancada, i la no inclusió de la votació en l'ordre del dia del Ple, per part de la Mesa, no tenia cap doble intenció ni era un "frau de llei". De fet, per a ella, l'alteració de l'ordre del dia durant el mateix plenari va ser un "acte polític" que no va decidir ella ni podia impedir perquè el ple és "sobirà", un gest relativament improvisat i que ella no va considerar que fos incorrecte.

La presidenta de la cambra catalana, segona màxima autoritat de Catalunya, ha justificat la seva decisió de permetre la votació pel fet que ella havia de garantir el debat parlamentari i la inviolabilitat parlamentària dels diputats. Alhora, però, ha reclamat a la magistrada del TSJC que instrueix la causa, la conservadora Maria Eugènia Alegret, expresidenta de l'alt tribunal, i als dos fiscals del cas, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i al tinent fiscal, Francisco Bañeres, que garanteixin i protegeixin la seva inviolabilitat parlamentària i llibertat d'expressió. De fet, Forcadell ha dit que "si al carrer es pot parlar d'independència, els diputats també ho han de poder fer", i creu que el TC tampoc ho va prohibir explícitament. També ha opinat que el poder executiu no pot usar el poder judicial per anar contra el poder legislatiu.

Per al proper dilluns està prevista la declaració al TSJC de tres membres de la Mesa del Parlament que no van votar a favor de les conclusions: José María Espejo Saavedra, de C's, David Pérez, del PSC, i Joan Josep Nuet, de CSQP.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema