Impertinència i utilitat de la mosca del vinagre

Potser heu patit algun cop aquesta situació: petites mosques que volen per la cuina o el rebost... d’on han sortit aquestes mosques, si ho tinc tot tancat? La mosca del vinagre fa uns tres mm de longitud, és de color groc marronós i té els ulls vermells, però és tant petita que costa de veure. El seu nom científic Drosophila melanogaster, significa «l’amant de la rosada, que té el ventre negre».

Posseeix un olfacte extraordinari, es veu atreta per la fruita madura, i com que és tant petita, pot entrar per qualsevol lloc, fins i tot pels forats de la tela mosquitera. Si tenim bona vista, o amb una lupa, podem diferenciar mascles i femelles: els mascles tenen el segment final de l’abdomen negre i la femella no. La femella posa fins a 500 ous en les fruites en descomposició, d’on, al cap de dos dies (o hores si les condicions són favorables) surten les petites larves, uns cucs blancs de 2 mm, que s’alimenten de la mateixa fruita.

Tot i que apareixen tot l’any, les condicions favorables es donen a la primavera i a la tardor. Les persones que practiquen autocompostatge poden observar grans proliferacions d’aquest insecte en els seus compostadors. És totalment normal i beneficiós.

Però la veritable importància d’aquesta minúscula mosca radica en el seu genoma: el seu material genètic, el seu ADN. Resulta que només té 4 cromosomes, però prop del 75% dels nostres gens humans relacionats amb malalties també estan presents en els cromosomes de la mosca, i la meitat de les seqüències de proteïnes de la mosca són iguals a les seqüències de proteïnes dels mamífers.

Per aquest fet, la Drosophila melanogaster, és un dels insectes més ben estudiats des de la ciència genètica, ja que ajuda a entendre malalties humanes com el Parkinson, l’Alzheimer, alguns càncers, patologies cardiovasculars i dels sistemes visual, auditiu i immunològic. A més, com que el seu cicle de vida és d’una setmana, en un mes es poden aconseguir quatre generacions, i es pot seguir l’evolució genètica dels individus i les mutacions en els seus gens.

Més de 5.000 científics de tot el món estudien actualment la mosca del vinagre, amb resultats esperançadors. Fins i tot la Nasa va enviar drosòfiles a l’estació internacional per investigar la reacció del sistema immunològic als vols de llarga durada. De fet, a l’estació hi ha permanentment un petit laboratori amb aquestes mosques. En aquest cas, suposem que les deuen alimentar amb aigua i sucre, ja que no imaginem fruita en descomposició en l’estació internacional!