Fotografia

La memòria del dolor viatja a Sarajevo amb Miquel Ruiz

L'autor inaugura a la biblioteca 'No ens n'oblidem', amb imatges que cedeix a la ciutat perquè perdurin en el record

11.10.2016 | 13:55
Familiars plorant els seus morts Srebrenica

Miquel Ruiz va viure la Guerra de Bòsnia i en va deixar constància gràfica, durant el setge i després, quan va documentar la Bòsnia de la postguerra per conscienciar la humanitat i fer una crida a favor de la solidaritat. Ha tornat a la ciutat en moltíssimes ocasions, per recuperar la història de les víctimes, per mostrar el seu treball. 'No ens n´oblidem' és la tercera exposició que Ruiz fa a Sarajevo i la més grossa: "També és la més important que he fet a la meva vida a escala personal" diu contundent, perquè s´inaugurarà a la Biblioteca de Sarajevo, aquest dijous. La Diputació de Girona, comissària de la mostra, fa possible aquest viatge. Ara fa 23 anys, l´artista escrivia: "Estàvem al mig de l´avinguda dels franctiradors i érem, igual que milers d´habitants de Sarajevo, carn de canó i diana dels franctiradors. Em vaig jurar a mi mateix que un dia faria una exposició de guerra en aquell recinte de pau i cultura que era la biblioteca de Sarajevo després de veure l´edifici destruït, amb els llibres per terra cremant".

Símbol de pau i de cultura

La monumental biblioteca de Sarajevo, que acaba de restaurar-se recentment, és símbol de la democratització de la cultura: "Jo hi volia exposar fins i tot amb les parets calcinades, per reconstruir sobre la guerra, la pau; i sobre la incultura, la cultura". Però és ara quan Miquel Ruiz veu així complert aquest somni de fa 23 anys. "La mostra No ens n´oblidem se centra en la part més important de l´exposició Miquel Ruiz Avilés. Una altra manera de captar el món, que fa dos anys que viatja per Catalunya. Ara, està a punt d´acabar el seu trajecte, i la Diputació de Girona ha volgut complir amb la voluntat del fotògraf de regalar l´exposició a la ciutat de Sarajevo, d´una banda, i a l´Associació Mares de Srebrenica, de l´altra, per la seva recerca imparable.

En total, l´exposició inclou 24 fotografies que resumeixen el treball que Ruiz va realitzar a Bòsnia i Hercegovina en ple conflicte (hi fotografia els edificis en runes, els camps de refugiats, la presència de les forces de pacificació de l´ONU i la vida quotidiana a Sarajevo) i en les etapes posteriors (del 2006 al 2009, amb fotografies que recullen el reconeixement a les víctimes, especialment les del genocidi de Srebrenica). "Han estat, des de 1993 fins ara, 23 anys d´amistat i de complicitats amb Sarajevo, d´explicar impossibles". En aquests moments importants, una expedició gironina de familiars i amics del fotoperiodista, acompanyada pel president de la Diputació de Girona, Pere Vila, es desplaçarà fins a Sarajevo per fer la donació, "amb l´esperit d´ajudar en la reconstrucció de la memòria i mantenir el record del que mai no hauria d´haver succeït".

La massacre de Srebrenica és l´assassinat massiu més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial. 8.373 homes es varen donar per desapareguts. L´11 de juliol d´aquest any encara rebien sepultura individual 127 de les 8.000 víctimes del genocidi. Miquel Ruiz documentà, durant tres anys, aquests enterraments, que es fan cada 11 de juliol, fins que un ictus va impedir-li continuar.

L´exposició s´ha convertit també per a Miquel Ruiz en un homenatge al seu germà de Sarajevo, Emir Colacovik, "la primera persona que enmig de la guerra em va portar dins la biblioteca, jugant-se la vida". "Aquest hivern passat va morir i aquesta mostra és un homenatge cap a ell, un sepeli". Colacovik va ser un dels refugiats que van venir a Castelló d´Empúries a refer-se de la guerra: havia perdut 40 quilos. Després de sis mesos va tornar a casa.

Miquel Ruiz va arribar a Sarajevo dissabte passat i un cop s´inauguri la mostra, dijous, encara es quedarà uns dies "per compartir temps amb la meva família de Sarajevo". Es dóna la circums­tància que la mostra s´inaugura el 13 d´octubre, la mateixa data en què ara fa 23 anys feia, des de Fotògrafs per la Pau, la primera donació al diari Oslobodenje de Sarajevo: prop d´un milió de pessetes de l´època. Després vindrien moltes més accions solidàries, "gràcies a un projecte en el qual han cregut la gent solidària de les comarques gironines".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema