Ensenyament

El Govern congelarà les taxes universitàries per quart curs

El secretari d'Universitats defensa que estudiar a Catalunya només és més car que a altres comunitats "per a les rendes més altes"

07.05.2016 | 12:14

El Govern congelarà els preus públics universitaris per quart curs consecutiu, segons ha anunciat el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, en una entrevista a l'ACN. El Govern portarà aquesta proposta al Consell Interuniversitari de Catalunya, que suposarà no aplicar l'actualització de l'IPC en els preus dels crèdits. Navarro ha defensat que "cal combatre" la idea que "estudiar a Catalunya és més car que fer-ho a altres comunitats". "Només és cert per a les rendes més altes", ha dit, ja que el Govern aplica un sistema "molt potent de tarifació social" en les beques que beneficia les rendes més baixes. A més, ha defensat que incloure graus de tres anys permetrà una "flexibilització" del sistema.

D'aquesta manera, tal com ha passat els tres últims anys, els preus dels crèdits que es matriculen per primer cop es mantindran entre els 25,27 i els 39,53 euros, segons el cost del grau. A més, també es congelaran els preus en les repeticions de matrícula, màsters, doctorats i serveis acadèmics administratius.

Pel que fa a les beques, el secretari d'Universitats i Recerca ha defensat que Catalunya disposa d'un sistema "molt potent de tarifació social" que permet a les rendes més baixes accedir als estudis universitaris. Segons dades provisionals, aquest curs 2015-2016 un total de 56.287 estudiants han rebut una beca per part de la Generalitat, fet que representa un 43% del total. Són xifres molt similars a les del curs passat, quan van ser becats 56.208 estudiants.

"I a diferència d'altres comunitats, nosaltres no imposem els criteris acadèmics que va decretar el ministre Wert", ha recordat, en referència a la necessitat d'obtenir un 5,5 per accedir a una beca. En concret, la Generalitat ha becat aquest curs un total de 6.507 alumnes que han quedat fora de les ajudes del Ministeri d'Educació per motius acadèmics. En canvi, "a la Comunitat de Madrid, no tenen beca els estudiants que no arriben a un 5,5", ha reblat.

Per Navarro, "cal combatre la idea que estudiar a Catalunya és més car que fer-ho a altres comunitats", ja que "només és cert per a les rendes altes". En aquest sentit, ha explicat que aquest curs han marxat de Catalunya per estudiar a altres territoris de l'Estat uns 300 estudiants, mentre que n'han arribat més de 2.000 d'altres comunitats per estudiar a universitats catalanes. "Això és perquè les nostres universitats estan reconegudes com molt bones, però també perquè és més barat per a les rendes mitjanes i baixes", ha sentenciat.

"Optimitzar" el sistema de beques

El Govern ha encarregat un informe per definir un nou pla de beques a un grup d'acadèmics en què s'estudiarà "optimitzar" el sistema amb els recursos actuals per veure què es pot "millorar", des "d'afinar una mica els trams" segons renda o bé "facilitar l'accés dels estudiants" a les beques. També s'estudiarà com s'executaria un possible augment de la disponibilitat pressupostària. A més, el pla també analitzarà el "canvi radical" que suposaria que l'Estat transferís les beques universitàries, fet que representaria que la Generalitat disposés de 150 milions més per ajudar els estudiants amb rendes més vulnerables.

El secretari d'Universitats creu que és "raonable" fer ara la revisió del sistema de beques de la Generalitat per començar a aplicar els canvis al curs 2017-2018, 5 anys després de la seva posada en marxa. En tot cas, Navarro ha remarcat que qualsevol canvi en el sistema de taxes "hauria de permetre aprofundir en el model de tarifació social" i no tornar al model anterior, en què les rendes més baixes "eren relativament castigades perquè pagaven més o menys el mateix que les altes".

"No existeix el decret del 3+2"

El secretari d'Universitats ha manifestat que "no existeix el decret del 3+2" com a model rígid, sinó que més aviat es volen afegir graus de 3 anys a l'oferta universitària per afavorir "una flexibilització" del sistema i posar "a disposició dels estudiants allò que per criteris acadèmics més convingui". Sobre aquest aspecte, ha destacat que es tracta de la "recuperació d'una competència que s'havia reivindicat molt per part dels rectors catalans o els estudiants amb manifestacions cap a l'any 2000".
"Anem cap a un sistema en que hi haurà més opcions, sense que ningú perdi res", ha sentenciat. En aquest sentit, Navarro ha senyalat que la secretaria vol apartar-se del "cafè per a tothom" amb els graus fixats en 4 o 3 anys, "sense plantejar-se mai res". A més, ha subratllat que els nous estudis de 3 anys han de ser de nova creació i "no han d'anar en detriment d'altra oferta pública", solapant-se amb graus ja programats.

"Jo ja entenc que estant implicat l'exministre Wert els estudiants universitaris i els professors es posin una mica nerviosos, vulguin posar-se la bena abans de la ferida i es manifestin", ha sentenciat. Sobre aquest aspecte, ha assegurat que a Catalunya es produirà un canvi de model "ben fet".

Navarro ha recordat que s'ha consensuat amb les universitats una moratòria per "pensar correctament" el model i se'ls ha garantit que no es produirà "en cap cas" una disminució del finançament. A més, la Secretaria d'Universitats s'ha compromès a oferir el primer any de màster a preu de grau a aquells alumnes que hagin fet una titulació de 180 crèdits.

Pel que fa a la possibilitat d'equiparar el preu dels màsters amb els dels graus, ha dit que "depèn fonamentalment de pressupostos". "Que l'ascensor social arribi més alt és un desig que compartim", ha expressat. Navarro ha indicat que el 80% del cost dels estudis de grau es cobreixen amb fons públics i que seria desitjable acostar-se a aquesta proporció als màsters, tot i que "en el moment actual de restricció pressupostària no és obvi que es pugui fer".

La revàlida de Batxillerat, "una disfressa" de la PAU

Arcadi Navarro ha reiterat que a Catalunya es realitzaran les Proves d'Accés a la Universitat tal com s'han fet fins ara. "El nostre model segueix vigent aquest any i el que ve, i si a Madrid li volen posar un altre nom per quedar-se més tranquils, és problema seu", ha destacat. En referència als canvis sobre la pla de revàlida de Batxillerat que ha plantejat el Ministeri d'Educació en les últimes setmanes, ha previst que s'aniran produint "matisos" que la vagin acostant cap al model vigent. "Dubto molt que fins i tot el que diuen ara, que és posar una disfressa al que nosaltres ja fem, ho puguin implementar", ha conclòs.
Text

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema