Creen espermatozoides en laboratori utilitzant cèl·lules mare de mico

Investigadors nord-americans han utilitzat cèl·lules mare embrionàries de macacos Rhesus per a generar espermatozoides funcionals i immadurs, coneguts com 'espermàtides' rodones. Són capaços de fertilitzar un òvul de la seva mateixa espècie, marcant un gran avanç terapèutic per a tractar la infertilitat masculina en humans.

Un nou estudi desenvolupat per la Universitat de Geòrgia ha demostrat per primera vegada que es poden produir espermatozoides funcionals en laboratori, utilitzant cèl·lules mare embrionàries de primats. L'avanç té una potencial aplicació en humans, i podria transformar-se en un futur pròxim en l'eix de noves teràpies i tractaments contra la infertilitat masculina.

En el marc d'un escenari caracteritzat per l'augment de les taxes d'infertilitat en homes en tot el planeta, la nova recerca publicada recentment en la revista Fertility and Sterility Science obre una esperança per a desenvolupar estratègies innovadores en aquest camp: en principi, és un important avanç en concretar-se en primats, l'espècie més pròxima evolutivament a l'ésser humà.

Un pas transcendental

Fins al moment, els científics havien aconseguit generar cèl·lules similars als espermatozoides utilitzant cèl·lules mare de ratolí, però la producció d'espermatozoides en els rosegadors és clarament diferent a la que s'observa en els humans. En conseqüència, no podia determinar-se que aquesta tecnologia fora efectiva en l'ésser humà.

Ara, els resultats reeixits en els macacos Rhesus deixen en clar que la tècnica és viable en els primats, sent el pas previ a la seva utilització en humans. Segons una nota de premsa, els macacos Rhesus comparteixen mecanismes reproductius similars als humans, per tant es converteixen en un model perfecte per a explorar teràpies basades en cèl·lules mare, destinades finalment a tractar la infertilitat masculina en humans.

Un procés llarg i complex

Val recordar que les cèl·lules mare embrionàries poden transformar-se en qualsevol altra mena de teixit, però es converteixen en espermatozoides immadurs amb l'ajuda d'una mescla de substàncies químiques, hormones i teixit testicular. Les espermàtides són les primeres cèl·lules masculines que sorgeixen de la divisió dels espermatòcits secundaris.

Com a resultat d'aquesta separació, cada espermàtida contindrà únicament la meitat del material genètic present en l'espermatòcit primari original. Posteriorment, les espermàtides pateixen un procés de maduració conegut com espermiogènesi, a través del qual es donarà lloc als espermatozoides.

La producció d'espermatozoides en els testicles triga més d'un mes des del seu inici fins a la seva culminació en la majoria dels mamífers, sent un dels processos corporals més llargs i complexos en aquesta classe d'animals, entre els quals es troba l'ésser humà. Les noves tecnologies semblen estar cada vegada més prop de reproduir-ho amb la mateixa eficàcia en un laboratori.

Crear embrions sans

A més, com que es va demostrar que les espermàtidas creades en el nou estudi són capaços de fertilitzar un òvul de macaco Rhesus, el pròxim pas que s'han proposat els investigadors és implantar embrions en un exemplar de l'espècie. Busquen examinar si aquests embrions creats a partir de espermàtidas in vitro poden produir un bebè sa.

Els científics van aclarir que la fertilització amb espermàtides in vitro requereix l'activació de l'òvul i l'addició d'altres factors, destinats a permetre que l'òvul fertilitzat es converteixi en un embrió saludable. D'aconseguir el seu objectiu, potser la prova i posterior aplicació de la tècnica en humans pot concretar-se molt abans del pensat.