Si haver viscut una pandèmia ens ha afectat mentalment, en certa mesura, a tots, el fet d'haver dut la mascareta durant tant de temps ha estat un afegit, i ha causat també afectacions psicològiques. Per reflexionar al voltant d'aquestes, hem parlat amb el psicòleg figuerenc Narcís Heras.
Hem portat la mascareta més de set-cents dies. Haver-la dut durant tant de temps, quins efectes psicològics ha causat?
Bàsicament, a efectes de protecció, de seguretat personal a tots els nivells. D’amagar-se en algunes persones. Conec casos de gent amb algun problema facial, dental, etc., que els ha anat bé en aquest sentit. I molts adolescents que darrere la mascareta han «mutat», han modificat la seva imatge (granets, bigoti, barbeta), fins i tot els canvis de veu dels nois han quedat modificats i mig camuflats.
Ara no cal dur-la obligatòriament. Això causarà una sensació de desprotecció els primers dies.
La mascareta ens ha protegit, i sens dubte de cop i volta ens desprotegeix. No podem d’un dia per l’altre canviar els nostres hàbits i deixar de patir. Segur que ens sentirem estranys i mig despullats. Són dos anys d’obsessió, de pànic, de por, d’ordres, de normes que el dia 19 o 20 d’abril s’han aixecat. El nostre cap no pot canviar de cop com l’abolició d’una norma. Si de cop i volta et diuen que no és obligatori el cinturó de seguretat segur que per protecció continues posant-te’l. Passarà el mateix amb la mascareta.
Què en pensa de l’anomenada «síndrome de la cara descoberta»?
Aquesta síndrome -que no està reconeguda enlloc- vol dir que patim ansietat i angoixa en veure d’altres prop nostre sense la mascareta i nosaltres sense mascareta, que podem agafar la Covid. Segur que tardarem temps a oblidar-nos de la malaltia, sobretot les persones més hipocondríaques i més ansioses.
Haurem d’acabar acceptant que hi ha persones que molt a prop nostre estaran sense mascareta, i entendre que els que tinguin por s’hauran de protegir o distanciar. Això pot minvar la quantitat i qualitat de les interaccions socials.
"Tornar a mostrar-nos com som, amb els nostres defectes i qualitats facials, podent mostrar les nostres emocions amb llenguatge no-verbal és de nou una molt bona notícia"
En aquest sentit, creu que haver dut la mascareta ha agreujat el diagnòstic de pacients que ja patien alguna patologia prèvia?
Sens dubte, els pacients més ansiògens, més hipocondríacs, diagnosticats o no, han patit molt el fet de la Covid, però ara amb la «desprotecció» encara patiran més. Han aflorat moltes angoixes tant en adults com en nens a causa de la malaltia. Hem vist pacients que ara han descobert que eren «patidors», que eren persones hipocondríaques a partir de tot aquest procés del coronavirus.
El cert és que el fet d’haver portat mascareta tant de temps ha fet aflorar complexos. Sense anar més lluny, molts joves decideixen no treure-se-la perquè els hi cobreix la cara. La mascareta ens ha protegit de la Covid, però ens ha perjudicat la salut mental?
Ens ha perjudicat molt la salut mental. Hi ha nois i noies que viuen cert pànic per la «nova imatge» que descobriran els altres quan es treguin la mascareta. En els nens més petits, no adolescents, la família hi tindrà molt a veure, ja que famílies més «obsessives», més ansiògenes, encara optaran perquè els fills i filles no se la treguin.
I a les aules, vaig poder-ho constatar fa uns dies al curs de 6è d’una escola: més de la meitat seguien amb mascareta malgrat la no obligatorietat.
Malgrat tot, el més probable és que ens acostumem a no dur mascareta, que ens sentim alliberats. Si algun dia l’haguéssim de portar de nou, creu que ens afectaria mentalment? Potser associem la mascareta a una època fosca, dolenta, i ens faria aflorar sentiments i sensacions desagradables.
Ens afectaria segur, però també ens tornaríem a adaptar a la nova realitat d’una nova onada. De totes maneres sí que s’associa a etapes ja viscudes i en determinades personalitats més depressives podria comportar baixades de l’estat d’ànim i de nou patiment. En general, però, tornar a mostrar-nos com som, amb els nostres defectes i qualitats facials, podent mostrar les nostres emocions amb llenguatge no-verbal és de nou una molt bona notícia.
