A flor de pell

La pell és la capa de protecció externa del cos que ens (ex)posa en contacte amb el món exterior. El fred, el vent i el sol ens la poden alterar. A l'hivern, ens abriguem i la protegim. A l'estiu, l'anem descobrint. La pell es posa en contacte amb el sol i l'aire. Això permet que els nostres ossos s'enforteixin. Perquè a través de la pell absorbim la vitamina D, que és l'encarregada de fabricar el calci dels ossos, als quals dona força fent disminuir el risc de certes fractures. Per aconseguir aquest efecte, només ens cal una estona curta d'insolació i en una superfície corporal no massa gran. Des d'aquest punt de vista el sol és bo. No només bo, és boníssim.

Però el sol és també una font de malalties, sobretot del càncer de pell. Aquesta és la raó per la qual cada any, en arribar l'estiu, es fa una campanya de prevenció de la salut relacionada amb ell. Es vol sensibilitzar sobre la importància de la prevenció i del diagnòstic precoç. S'ha calculat que al voltant d'un 80% es podrien evitar només seguint unes senzilles pautes que explicarem tot seguit.

Com farem la prevenció? Doncs evitant les radiacions ultraviolades. Es tracta de no exposar-nos al sol quan la irradiació és molt forta i a més cal seguir les següents recomanacions: començar a prendre el sol de forma gradual, d'una curta durada i en un horari 'protegit' que exclou la franja horària que va de les onze del matí fins a les quatre de la tarda (hi ha qui diu de dotze del migdia a cinc de la tarda). Cal protegir-se els ulls i la pell, utilitzant ulleres de sol, barrets, samarreta i pantalons llargs. És imprescindible posar-se factor de protecció solar abans de prendre el sol. I el posarem una mitja hora abans d'exposar-nos-hi i l'anirem renovant cada dues hores, després de cada bany i també si hem suat molt. S'ha de protegir tot el cos, incloent-hi les orelles i els llavis. En les persones especialment sensibles i vulnerables, com ara els infants i la gent gran, el factor de protecció ha de ser més elevat i l'exposició més curta i sobretot només en les hores de menor insolació. Per protegir la pell cal hidratar-la bé i això s'aconsegueix bevent molta aigua. Cal que tinguem en compte que tant la sorra de la platja com l'aigua tenen l'efecte mirall i ens reflecteixen molt el sol. El mateix passa a l'hivern amb la neu. En aquests casos hem d'extremar les precaucions. En cas que estiguem prenent algun medicament, cal que preguntem si és fotosensible o no. És a dir, si cal que ens abstinguem de prendre el sol per evitar erupcions cutànies que ens podrien fer confondre amb l'aparició d'una possible reacció al·lèrgica. També és molt important l'autoexploració de la pell, per veure si alguna lesió ha canviat o n'ha aparegut alguna de nova. El càncer a la pell depèn, en part, de la sensibilitat individual, relacionada amb el fototipus cutani. Les pells més blanques i les persones amb el cabell pèl-roig es cremen més. Necessiten protecció més alta.

La pell ens protegeix de les agressions externes. El sol pot provocar moltes lesions a la pell, però el càncer cutani és moltes vegades fàcilment evitable amb una exposició solar ben feta. Evitar el càncer de pell també és responsabilitat nostra.