Als fans de la sèrie Joc de Trons, el titular d’aquest article els hi deixa tot molt clar. L’Hivern s’acosta i la veritat és que tots els polítics europeus rellevants ja fa dies que ens van avisant del que vindrà. Macron, va dir fa poc que s’acaba l’època del benestar, a Alemanya s’estan preparant per al pitjor, a Ucraïna la guerra continua oberta i enquistada, a Anglaterra l’alcalde de Londres va declarar que milions de persones ho passaran molt malament, hi ha respecte, por i preocupació a parts iguals. Realment ens hem de preocupar? La crisi que s’anuncia serà tant forta, o en realitat no n’hi haurà per a tant? I tan malament estarem a la nostra Europa?
Els que em coneixeu, ja sabeu que sóc una persona optimista i gens negativa, dit això la meva resposta a les preguntes anteriors, no pot ser una altra, efectivament venen temps difícils. Europa és la gran perjudicada de la guerra enquistada a Ucraïna, som un continent sense recursos naturals, que els importem pràcticament en la seva totalitat. Rússia ha estat el principal proveïdor energètic de tot el nord d’Europa, creant-se una dependència brutal del gas i petroli rus. La guerra ha fet que la vella Europa hagi de buscar els seus subministraments a altres bandes, amb el consegüent encariment de preus, i les dificultats afegides per poder suplir el proveïdor rus.
Un hivern sense gas, al nord d’Europa pot suposar un enfonsament econòmic important. Als països del sud no ens escaparem d’aquesta crisi, ans al contrari, també la patirem en forma d’inflació desbocada, pujades de preus i, fins i tot, possible manca de subministraments.
La crisi que s’acosta ens ve anunciada des de fa temps, i calia preparar-se i fer els deures, per poder passar-la millor, ningú podrà dir que ens agafa per sorpresa. I per descomptat la solució no és apujar impostos, és gestionar millor els recursos i eliminar tot allò que no aporti valor ni sigui imprescindible. Les famílies i empreses s’ajustaran i adaptaran a la crisi que s’acosta, moltes ja han fet i desplegat plans de contingència, i cada euro de despesa s’analitzarà en lupa, rebaixant tot allò que es pugui rebaixar.
Mentrestant, a Figueres, tranquils, que tot va molt bé. Ple darrere ple, les protestes de col·lectius i veïns es reprodueixen, la Guàrdia Urbana, els treballadors de l’Ajuntament, els veïns de la Marca de l’Ham, els de l’Olivar Gran... La situació no és agradable, i el conflicte està servit. Molt em temo que a l’hivern la cosa empitjorarà. I de la inflació, si de cas, ja en parlarem un altre dia.
