Seguim el fil de l’article dedicat a mossèn Josep Cassassa i Tassis (1903-1936) i a la seva obra, vinculada a l’Empordà, després d’haver resseguit els treballs publicats.
El tercer escenari, al que dedica més composicions i un canvi d’estil poètic, més plàstic, fotogràfic, i popular, és Cadaqués. Casassa fou col·laborador de la mítica revista Sol Ixent des del número 13 (22-XII-1923), a l’equador de la seva etapa com a seminarista, fins al 200 (22-XI-1931), ja en terres garrotxines.
En el recull de vint-i-quatre poemes que n’he espigolat, tornem a trobar de manera menys rellevant la fibra religiosa (Pelegrinatge, Els dolços noms de Jesús i Maria, Lloança a Sant Baldiri, Nostra Senyora del Port, Els primers passos de Jesús), la temàtica marinera (Vila de marina, Una vela lluny del mar, La fortuna de la mar, Aquarel·la blava), filosòfica (Infantó que clous els ulls, La vida), un cert grau de facècia (El noi qui fa campana).
Les pinzellades naturalistes són les més abundoses: Romanç de la teranyina, Concell a un riu, Cairó de juny, La fulla i el xaragall, Camí de muntanya, Estrella d’abril, Maig, Flor rosada, Fullaraca roja, Rosa boscana, Tramuntana de març.
Al peu del poema Maig (núm. 168, 30 juny 1930) es pot llegir una curiosa i alhora intrigant nota de la redacció: «Preguem a l’amic Casassa que ens perdoni l’haver retardat la publicació de la seva inspirada poesia. Tant els vostres treballs com els de molts dels nostres col·laboradors, han tingut d’ésser guardats en cartera degut a que les trifulques i malifetes del cacic ens han omplert les planes del nostre quinzenari».
La inventiva de mossèn Casassa esdevé d’allò més popular i xamosa en les cinc corrandes de ventall, que els cadaquesencs anomenen patacades:
I
Cada poble té un cloquer
cada vila té una plassa,
una font i un lladoner
on es diu tot ço que passa.
IV
Donzell si et vols maridar
no ho fassis per or ni plata,
que són germans del fruiter
que floreix molt i no aguanta.
El mestre i filòleg banyolí Àngel Vergés, gran coneixedor de la figura de mossèn Casassa, escrivia: «Recuperar la seva obra és un deure que tenim tots els gironins que estimem les nostres llegendes i tradicions».
Espero, honestament, haver complert el meu compromís emporità de treure aquest folklorista de la foscor, o, si més no, de la penombra.
