Figueres compta amb biblioteca pública des de fa cent anys, i el passat 2 de juliol es va commemorar aquesta efemèride amb tints festius i recordatori de la trajectòria d’aquest segle de servei públic a la comunitat, en aquest cas la figuerenca i part de la comarcal.
És motiu d’orgull per a qualsevol ciutat comptar amb una biblioteca pública, activa, inclusiva, moderna i atenta a l’actualitat; un orgull que ha continuat en el temps, per la qual cosa ens hem de felicitar tant per l’aniversari com pel fet que la biblioteca de Figueres, sigui una de les millors biblioteques del país en bona mesura per comptar amb un equip humà competent, treballador i molt connectat amb la societat a la qual serveix.
Els aniversaris rodons, i un segle ho és, serveixen normalment per recordar, recopilar, resumir o eixamplar la seva història, les persones que hi van formar part i ens la van fer arribar fins avui. Recordar el passat no és suficient –i ho diu algú que prové del camp de la història–, perquè aquest llegat també cal que tingui continuïtat en el temps, si volem que realment tingui sentit.
Potser per això, la biblioteca pública de Figueres té els dos extrems de la corda ben presents: l’origen i el futur com a eines de transformació de la ciutat. Ha estat present en el creixement de milers de figuerencs i empordanesos del darrer segle, primer al carrer Ample i després en l’actual emplaçament de la plaça del Sol des de l’any 2000; tothom guarda algun record de la biblioteca i això, transforma les ciutats.
Les persones passen, i a mida que ens anem fent grans ho veiem més clarament, ningú és imprescindible, però sí que és cert que les ciutats i els territoris en general romanen, continuen sent-hi pels que han de venir.
Pot semblar molt grandiloqüent, però no ho és, de fet és molt més senzill del que sembla, tan senzill com anar a la biblioteca o a la biblio a llegir el diari, sentir una conferència o triar un bon llibre per llegir el cap de setmana. Tan senzill com extraordinari. Felicitats!
