Enguany celebrem el centenari de la Biblioteca Popular de Figueres, inaugurada el 2 de juliol de 1922. Aquella efemèride va marcar la vida cultural de la ciutat. La col·locació de la primera pedra, gairebé quatre anys abans, el 22 de desembre de 1918, suposava ja una fita significativa i un motiu d’esperança: «un graó més de l’escala ideal que ha de portar el poble de Catalunya fins a les més altes llums». Així es definia, amb la retòrica a l’ús, des de les pàgines de la premsa local, el que era el somni dels prohoms de la cultura ciutadana.
El component democràtic i catalanista que acompanyava la creació d’una biblioteca popular oberta a la ciutadania havia de propiciar l’assoliment de la llibertat política de Catalunya, tan anhelada per federals i bona part dels ciutadans. Una cosa anava de bracet amb l’altra, més llibres, més cultura i conseqüentment més llibertat nacional. Si la primera pedra era ja una promesa que representava un graó, amb la inauguració de la Biblioteca eren «al replà primer de la llarga via que ens menarà a la sobirania política, consagració impossible d’obtenir per a Catalunya, si abans no ha assolit la sobirania espiritual», afirmen des d’Empordà Federal.
No ens ha de sorprendre la peculiar utilització del llenguatge per part dels redactors i articulistes del moment, ja que «espiritualitat» i «cultura» eren considerats com a sinònims. La plena sobirania havia de venir, doncs, pel camí de la cultura; aquests pressupòsits regien l’ideari dels demòcrates, que amb la seva defensa de la cultura, la llengua i la idiosincràsia del país en defensaven també la sobirania política. Eren conscients que tenien l’eina més poderosa per elevar el nivell intel·lectual de la població: els llibres, que els esperaven a les prestatgeries de la flamant biblioteca. Per això, en les pàgines que la publicació esmentada dedica a la inauguració de la nova biblioteca, definida com «la triomfal diada», s’escriuen aquestes paraules: «D’una presó, estigma de la imperfecció humana, n’ha sortit una biblioteca, símbol dels més alts anhels. D’un lloc d’esclavitud, n’ha fet un altar de deslliurança».
I és que la Biblioteca Popular de la Mancomunitat, casa de cultura, respecte i llibertat, es va construir al lloc de l’enderrocada i rònega presó de Figueres. Signen articles i poemes dedicats a la Biblioteca figures destacades de la cultura i la política: August Pi i Suñer, Carles Costa, Francesc Pi i Margall, Ignasi Iglesias, Pere Coromines Josep Mínguez... Per a la directora de la Biblioteca, Olga Kirchner, el nou edifici havia de ser no només un magatzem de llibres ben ordenats, ja que l’hi acordava el valor «sagrat» del temple. I amb un bon punt d’ironia pregava que els usuaris deixessin a la porta els bastons, paraigües etc. Aquest etc. volia dir també el partit polític, i que tot plegat els seria retornat intacte a la sortida.
Una nota curiosa són els horaris establerts per a les biblioteques de la Mancomunitat l’any 1922: Obrien des de l’hora de la posta de sol fins a les deu del vespre, els dies feiners. Els dies festius restaven obertes unes hores al matí i unes hores a la tarda. La sala per als infants era oberta també en els dies feiners de dotze a tres del migdia i tota la tarda del dijous, que era festiva per als nens i nenes. Era ben bé un horari en consonància amb el lleure de treballadors i escolars.
Amb el suport del Patronat de la Biblioteca, es van proposar d’impulsar accions culturals a la ciutat, organitzar conferències i actes divulgatius. I, com expressava l’advocat i polític figuerenc, Ramon Noguer i Comet, hi havia un viu interès a crear una secció dedicada a la literatura empordanesa que reunís tot el material que havia de ser d’utilitat als futurs investigadors. Aquest anhel es va dur a terme al llarg dels anys gràcies al zel de les bibliotecàries, i avui podem estar orgullosos dels llibres antics que conformen la col·lecció local de la Biblioteca Fages de Climent.
Aquells prohoms de la cultura ciutadana de fa cent anys van tenir una encertada visió de futur, i avui, que ha transcorregut un segle d’aquella primera eufòria cultural figuerenca, la nostra Biblioteca no és únicament un magatzem de llibres, com temia Olga, la seva primera directora, sinó un focus que irradia cultura a la ciutat i a la comarca. De la mà de l’actual directora Nati Vilanova i el seu equip de bibliotecaris i bibliotecàries, que ens acullen amb un tracte i professionalitat exquisits, els empordanesos podem fer recerca i alhora gaudir d’una oferta cultural i formativa estable de primera magnitud. Que sigui per molts anys!
