Diumenge 19 de juny, nit de resultats electorals. A França, s’ha escollit la composició de la nova assemblea nacional, en unes legislatives que eren una prova de foc per al govern Macron. I els resultats ens deixen una assemblea ingovernable, en què les aliances seran imprescindibles per tirar endavant iniciatives legislatives. Els nostres veïns del Nord demostren així el seu malestar creixent, castigant el partit del president de la República, que va guanyar gràcies als vots de molts que no volien que la candidata Le Pen arribés a presidenta.
L’economia, que està entrant en una espiral negativa, i la pujada de la inflació, conjuntament amb el problema creixent de la inseguretat, fan que la gent estigui descontenta. A Figueres venen molts de francesos, majoritàriament de la Catalunya Nord, i quan parles amb ells de com està França, la gran majoria coincideix que allà estan encara molt pitjor que aquí.
A les quatre circumscripcions del Nord de Catalunya, han guanyat aquestes eleccions legislatives els candidats de l’ultradretà Front Nacional, Le Pen ha arrasat entre els nostres veïns immediats. I de les meves converses amb els francesos, en dedueixo tres motius principals: l’economia, la inseguretat i la immigració.
Justament tots tres factors també els tenim a Figueres i a la nostra comarca. Del primer, l’economia, cal dir que s’acosta una forta tempesta, amb una inflació desbocada, que ens està empobrint cada dia, ja que perdem poder adquisitiu, i els béns i serveis pugen dia sí dia també. Del segon, alguns parlaven de percepcions, però les dades reals són inapel·lables, i l’increment dels delictes a la nostra ciutat i comarca no fan més que pujar. Per tant, la inseguretat campa arreu i creix sense aturador. I del tercer, la immigració, sembla que no sigui correcte parlar-ne, però cal entomar aquest factor, i adoptar totes aquelles polítiques que siguin necessàries per aconseguir una integració a la nostra societat, amb normes i deures, que siguin per tots.
D’altra banda, els resultats electorals es decantaran cada cop més cap a formacions d’extrema dreta, que prediquen la mà dura, i el discurs fàcil contra la immigració, que cala en les capes més necessitades de la nostra societat.
Venen mal dades, i s’acosten canvis mai vistos, i tot això en mig d’una onada de calor que ja ha provocat que mig país s’estigui cremant.
Com deia aquell, «Que tinguem sort...».
