Sobre el fet d'opinar i la necessària reflexió

Tinc el plaer d'haver nascut opinant. Des del primer dia, quan he tingut coneixement, he observat i pensat tot el que em trobava al davant per poder-ho criticar, positivament o negativa. Això que en diuen «esperit crític», malauradament, en moltes ocasions no m'ha acabat duent a bon port.

Crec que la reflexió, l'ús de la raó, l'anàlisi constant i necessària de tot el que tenim davant, s'està diluint dins d'una societat cada cop més conformista i vaga. Ho dic rotundament perquè ho visc. La meva generació, així com les que venen darrere, estan fent en les seves vides una versió d'Insolación, d'Albert Pla, i pot ser la ruïna, però no només seva i meva, sinó també de les generacions que llegeixen aquesta opinió i que un dia hauran de viure mantinguts per unes pensions de jubilació o d'altres prestacions que molta gent no és conscient que ha de pagar.

Aquest problema l'hem de solucionar ja, i el poder per fer-ho el tenen els professors, als instituts i a les escoles. Han de canviar la manera de tractar-nos, als joves, part de la culpa del nostre silenci la tenen ells. En comptes de fomentar el debat, de promoure la discussió d'idees, ens fan callar i ens fan perdre la poca confiança que se li pot tenir a l'administració.

És molt senzill, si a un institut hi ha un problema X i hi ha estudiants que volen o tenen propostes per solucionar-lo, l'obligació dels responsables dels centres és escoltar-los i guiar-los en el camí. No se'ns pot donar l'esquena i portar-nos a la frustració. No, no és el camí. Fer callar la gent per estar còmode no pot ser una via en cap àmbit. Ni en la política, ni en el sector privat, i menys encara en el món de l'educació.

Els professors no només han d'explicar un temari, han d'educar i han de formar, conjuntament amb la resta d'actors socials i de les famílies, ciutadans crítics, gent que opini.

Quan tu estàs demanant a algú la seva opinió en qualsevol aspecte, aquest algú se sent escoltat, i si se sent escoltat se sentirà lliure, lliure de les seves paraules, lliure dels seus sentiments.

No tot està perdut, confio en la meva generació, i que ho podem revertir.