No estem per reis

Una llàstima que ses gracioses majestats no hagin honorat la vila de Figueres amb la seva visita. M’hauria agradat saber quina mena de rebuda o acolliment els hauria dispensat la nostra població, fins i tot la nostra alcaldessa, que bàsicament seria més republicana que altra cosa.

De fet el nostre monarca no havia triat el millor moment per fer-nos-la. Per molt desemparats que pogués pensar que estem sense la seva presència, la realitat és que prou problemes tenim perquè sigui ell qui ens vingui a insuflar ànims. La sang que ens brolla és vermella i no blava, dels qui han perdut un ésser estimat en aquesta pandèmia, dels qui s’han quedat sense feina, dels que no arriben a final de mes, o dels temorosos a encomanar-se cada cop que per obligació surten de casa, vivències suposo totes elles distants de les que pot tenir un rei. Vides reals, no reials.

I encara que la seva intenció fos agrair-nos que ens hàgim portat tan bé durant la crisi i a avivar el turisme, la veritat és que no calia que algú que queda tan lluny de totes aquestes misèries ens ensenyi quin és el camí a seguir. No per res, senzillament vivim realitats diferents.

Qui sap si la reialesa contempla aquests rebutjos com un desafiament. «Qui són aquests que, en lloc de tenir i mantenir un etern agraïment al monarca per permetre’ls ser súbdits d’una potència europea, es dediquen a queixar-se i a xisclar en la seva contra? Encara estan cremats i insatisfets de la vida i no em perdonen que l’octubre del 2017 els digués les coses pel seu nom? O potser no aproven el meu pare, que ja no ni és rei ni és res, per haver tingut alguna relliscada a la seva vida i haver fet de manera equivocada un regal equivocat a una senyora equivocada?».

Francament que desconec si el nostre rei actual és presumptament campechano com el seu pare o amb el pas del temps se li descobriran també delictes i atemptats contra el seu propi poble a qui aparentment tant es deu i estima.

Però de debò, majestat, cal pensar que en el futur milloraran les coses i el nostre ànim serà més positiu. Si us plau, ajorneu de moment la visita sine die, i com diu el maleït lema que ens té ocupats darrerament: «Quedeu-vos a casa». Vós sereu més feliç sense haver d’aguantar aquestes llaunes de viatges protocol·laris a territoris més o menys hostils, i nosaltres no haurem d’aguantar la indignitat de patir en directe la corporalitat d’un dret de sang que ens treu la sang.